dijous, 26 de maig de 2011

Com entrar solet en un fangar...

SÍ SÍ

us dec una valoració de Finlàndia al bloc. Però la vull fer en més fred.


Ara mateix em vull la sang per temes sociopolítics: acampades a arreu del país i les eleccions municipals.


El meu procés ha estat escepticisme, negació, negació per ser una cosa espanyola i finalment suport desde la distància sense pendre-hi partit.


Per tant, al no haver-hi participat activament no em sento legitimat a opinar/valorar tot el procès; tot i això m'agradaria fer un parell d'apunts:

1- 10 dies és un grandíssim balanç, la pregunta és: i ara què? entrem al joc del sistema per intentar-ho canviar? o no? busquem uns representats per fer-ho? o no? Rajem dels polítics pq és fàcil però ens atrevim a gestionar un país/ciutat/crisi? AILAS! un peix que es mossega la cua, o no? Hi haurà prou suport social (sense un lideratge carismàtic) que faci caure el sistema desde fora...

2- Un moviment revolucionari a Catalunya que no tingui el Català com a llengua principal ens hauria de fer reflexionar als defensors de la nostra llengua i cultura de com estem fent les coses... El Català NO ha de ser una cosa de la èlit cultural del país, ha de ser de tots i tots ens l'hem de sentir com a nostre! (ho vaig llegir en algun lloc i ho vaig trobar molt interessant!) NO HEM d'oblidar que fins la Guerra CIvil Barcelona va ser un cultiu de revoltes i crítiques al sistema. Els CANONS del castell de Montjuïch apunten a la ciutat, i el sr. Espartero va dir que als Barcelonins sel's havia de bombardejar un cop al segle...

3- Em sap greu, però m'empipa molt que aquest moviment de les acampades hi hagi peticions de castellanoparlants a catalanoparlants pq canvin d'idioma. I que es faci servir el discurs NO NACIONALISMES. Ja em perdonareu però parlar Castellà a Catalunya ja és una opció nacionalista, Catalunya entant que una part més d'Espanya... Sembla que el nacionalisme és una cosa d'un cantó i mai dels dos... Que no nos embauquen!!!

4- Vist el resultat de les eleccions... sembla que la cosa ha tingut el moviment contrari i hagi espantat al votant de dretes.


Però la desfeta electoral de les esquerres no s'explica només amb això. Manar desgasta, i més quan no s'és prou valent per imposar-se al mercat, i un govern d'"esquerres" fa polítiques de dretes...


4 anys de patiment, i que aquells que voldriem al poder, es restructurin i s'espavilin una micona.




I a seguir fent pressió del carrer... que no oblidin mai que estan allà dalt gràcies a nosaltres!!

dimecres, 4 de maig de 2011

Petita reflexió sobre les influències

Aquests mesos a Finlàndia he descobert o constatat, que les influències que venen de fora, sempre sumen.

I com diu el meu estimat oncle Ernest en el pròleg de Terços Amunt (llibre sobre les músiques dels castells) "Les tradicions no han de ser venerades com si fossin valuoses peces de museu, han de ser vives i dinàmiques, com ho és la realitat".

En aquest sentit jo he detectat tres maneres de fer evolucionar la tradició musical: mantenint instruments i canviant gèneres, o mantenint gèneres i canviant instrumentació i finalment fusionant les coses sense cap mena de complexe (però això són figues d'un altre paner).

El món graller més "tradi" ha fet servir el primer sistema evolutiu: el millor exemple que tenim son els balls de gralles: ens passem pel forro el repertori tradicional i adaptem allò més modern al nostre instrument: una mica repetint el que van fer els grallers de l'època d'or: adaptar les músiques de moda (valsos, pasdobles, xotis, masurques...) al nostre instrument i aquestes músiques han acabat formant part d'allò que avui dia entenem per tradició. Fantàstic, sempre i quan, s'expliqui bé el que es fa i si hi ha llogues de cercaviles de gegants, (o altres bestiaris) adequar el repertori.

L'altre sistema el de mantenir els gèneres amb una instrumentació més rica és el que han fet servir grups que jo denomino com "folkis". En aquest context és on potser és més difícil trobar l'equilibri el balanç del que és genuí (entenent que s'està fent música trad. catalana, o neo trad) amb el que és forani; quina és la fòrmula secreta?

Personalment sóc molt partidari de buscar harmonies que vagin més enllà del I - V - IV - I les nostres melodies, de fer noves composicions i fins i tot de buscar nous tractaments rítmics a diferents gèneres (ara em ve al cap l'exemple del nou ball pla del Marcel) però allò que hem de mirar de mantenir, en aquests temps globalitzadors que corren, són els instruments (dins de grups més rics i grans) i la manera de tocar-los pròpia d'aquí (la nostra estètica tradicional!). El so d'aquests instruments és un patrimoni únic que tenim. I els finesos em donen la raó.

Quin és l'objectiu del post? En primer lloc fer una reflexió personal sobre com hem de fer avançar la música tradicional a Catalunya, entre tots. En cap cas de posar l'etiqueta tú ets genuí i tú no... Questionar-se les coses sempre és positiu.

ENGLISH

After 4 monts in Finland I have noticed that influences are always positive things.

As my oncle says in the prologue of one book ""Traditions should not be worshiped as if they were valuable museum pieces, they must be alive and dynamic as it is reality."

I have found three diferents ways to develop tradition: keeping instruments and changing genres; keeping genres and developing instrumentacion or making fusion stuff.

Gralla's world is using the first way: we have a kind of performance that we name "Ball de Gralles" like "gralla's dance" where we play arrangements of pop and rock hits... Like 100 years ago where this old master's started to compose and arrenge the popular music of those times for gralla (polka, waltz, scotish, mazurca...) that nowadays had become part of our tradition.

The other way to develop tradition is used by this Folk Groups and in this way to work there's maybe the great question: where's the balance: between the new influences and the genuine thinks... Wich's the secret formula?

I think that we must improve harmonies, compose new melodies and also find new rythmics for traditional genres, but I think that we must keep at least the sound of our instruments (inside bigger bands) and the way to play them (the esthetics), in this "globalizating" times that we're living is quite important to keep the sound of our music. This sound is a great heritage that we have. Finns agree with me...

So, let's think how we can move on Catalan tradition, which points we must change and agree! Questioning truths's always positive!

dijous, 28 d’abril de 2011

I això s'acaba..




Hey: English version at the end of the post!!!!!!!

I això ja s’acaba. Quan arribi a barna, dijous que ve (espero que classificats per la final de la copa d’europa) ja faré un post més extens de com han estat aquests 4 mesos lluny de casa entre fineses, finesos i músics d’intercanvi.

Avui però m’agradaria compartir amb vosaltres un sentiment que m’envaeix l’ànima i el cor(t). Com us podeu imaginar tornar a casa és motiu d’alegria, tornar-vos a veure a tots, tornar-me a beure estrelles (i altres beuratges màgics), viure la nostra ciutat: (obro parèntesis moolt gran) sí, té molts de defectes i moltes coses a millorar, però, no sé vosaltres, però quan estàs fora, la trobes a faltar…(tanco el parèntesis taan gran) i també trobo a faltar aquell ambient màgic entre festa popular i festa tradicional, on la gralla pren moolt de protagonisme.

Però no tot són flors i violes (i romaní…) si no que tornar a casa automàticament(e) implica una altra acció: Marxar d’aquí. Merda o Vitu com diuen ells.

No m’esperava pas encapritxar-me del país, o per ser sincer, de l’escola i del seu departament de folk. Tinc la sensació d’haver aprofitat prou bé el temps: no hi ha hagut res que m’hagi quedat amb les ganes de fer, però tot i aixó, se m’ha obert un nou univers davant meu: una llibertat*, una altra manera d’entendre la música folk/tradicional i noves maneres de treballar… que amb només 4 mesos no he pogut assimilar…

Aquest divendres (demà) mini actuació amb la big folk band, una trentena de músics fotent música folk: violins: kanteles, contrabaix , percus i pitus i flautes, dissabte i diumenge es celebra el vapu (una locura), dilluns i dimarts concertexàmen dels dos conjunts on he tocat, dimecres el meu “examen” sol i dijous cap a caseta.
Però estimants, això no s’acaba aquí. (alguns ja sabreu de què parlo, els que no quan torni quedem per fer una cerveseta amb unes braves/olives i us ho explico)

*entenent llibertat com a sinònim d’absència de complexos i on tú mateix t’has de buscar la vida i posar-te a currar


English version

Next thursday I’ll be at home (hopefully with Barça classified for the Final of Champions leage) and then I’ll write a bigger post with a coment of this 4 months away from home and living between fins and exchange students

Now I want to share with you the feeling I’m having in my soul and my heart (it’s a literal translation I don’t know if you can understant what I want to say)… How you can imagine come back to home’s a good thing and means see my catalan friends, drink Estrella Damm (my favourite beer), live Barcelona and also feel this magics moments of folk/trad/popular festivals where Gralla takes an important lead.

BUT I’m not 100 % happy, return Catalonia means leave Helsinki. Vitu, Shit…

I have had really great time, more that what I have expected and I have felt in love with Sibelius Akademy and with his Folk Department (80 % the Folk Deparment). I think I have use so well my time here, I have done all the thinks I want but I have discovered a new univers in front myself: a freedom*, a way to leave and understant folk/trad music and new ways to work… that just with 4 months I wasn’t able to assimilate.

Friday there’s the performance of the Big Folk Band, 30 musiciens playing fiddles, kanteles, percussions, doublebass and flutes, this weekend Vapu, monday and tuesday exam of the two bands where I have played, wendsday my solo exam and thursday back to home.

Buuut, it’s not over…
To be continued…

* freedom as meaning lack of complexes and where you have to work by your own

P.d. Lectors Catalans, feu crítiques constructives a la traducció. If you see mistakes in spell/grammar tell me, I’ll correct!!
P.d.d. If I have som comments in English I promise to translate most of my posts! So, say something

dijous, 7 d’abril de 2011

coming soon



"Giants de La Patum"

"Catalonia is a country between Spain, France, the Pyrenees and Mediterranean Sea, and it has been a crossroad of many different cultures: Iberians, Phoenicians, Romans, Goths, Muslims. All of these different nations have left something to us. So our folk music is a mix between this old cultural inheritance and all of the new popular musics that had come from Europe during XIX century.

In this masterclass I want to explain you the different kinds of traditional/folk music, the instruments and also this dances or performances that had helped to keep the tradition, and why not, learn some tunes and songs. So please, bring your instruments "



Human Towers: "Castellers de Sants, 3d9f a Barcelona"

Folk Dance


Old Dance: Cercolets from Igualada


Next Wednesday 13 of April, Folkdepartment at 15.00

divendres, 1 d’abril de 2011

Kirsi Ojala Palaga



I aquí us deixo, la colaboració que vaig fer al concert de la Kirsi Ojala.


Primer cop que es tocava amb aquesta formació de banyes de fusta, mankeri i liru.


Espero que us agradi, una micona!

dilluns, 28 de març de 2011

Fast-Post

Au, un parell de coses abans d'anar a dormir. No em cagaré en Espanya, i la manca de: "esperit democràtic" que estic notant des de Helsinki aquests últims dies. Però, ja n'hi ha prou. I si fotem el camp?

Divendres feia 11 setmanes que estic aquí, gairebé arribant als tresquarts de l'erasmus. I com us podeu imaginar, han passat volant. Sort que hi ha moltes coses a Barcelona per les que encara vull tornar, però no creia que tot seria tan fàcil, maco i com dirien a l'APM: Maravilloso, Espectacular!!!

Ha arribat el clarinet baix desaparegut del departament de folk. Una joguina nova, jaja!

Us prometo un post amb les diferents activitats extramusicals que faig aquí, i de moment, per obrir l'estòmac un breu avançament. (com haureu descobert, el meu pare i la meva mare llegeixen el blog, i, tot i que ja estan curats d'espants, hi ha una part que la censurarem!!!) Sauna, Esquí de fons, Patinatge sobre gel, Natació al gel, "Fumbol", no pegar-se trompades mentre es camina i vigilar que no et caiguin a sobre neu de les teulades!

I demà un dels dies més importants de l'estada aquí. Concert del projecte final de la Kirsi Ojala (es llegeix oiala) "Wind on wind" un concert on per primer cop (segons ells) es faran sonar junts diferents instruments de vent de la tradició finesa. Jo tinc la sort, plaer i oportunitat de tocar-hi amb el Liru (el saxofonet que us vaig presentar fa uns dies) en un conjunt de 3 banyes de fusta un mankeri greu i un liru. Com podreu imaginar estic moolt emocionat.


A més, el dia 13 d'Abril, màsterclass de música tradicional catalana (la faig jo), primers dies de maig concerts/examens i en una setmaneta de viatge al centre de Finlàndia amb altres estudiants de Siba i de la universtat d'arts.

Espero que el 10Abril TOTS ANEU A VOTAR (tan sí com no, però millor sí!!!!!), jo ja ho he fet I, HE PENJAT LA PANCARTA AL MEU BALCÓ! (amb permís del suís i l'alemany, aquest a més, ha entès les inquietuds "separatistes" dels catalans")



I com diuen els finesos:

Hyvä yötä!!

dimecres, 9 de març de 2011

Pitus Finesos!

Pitus en tant que instrument de vent, no sigueu malpensats, que ja sé que us encanta!!

Avui us presento tres instruments de vent que de moment he estat tocant (amb més o menys gràcia) i que son de la tradició finesa.


Flautes d'harmònics :
Instrument llarg i prim amb tres forats: el de bufar, el bisell i el de sota de tot i que pot estar en diversos tons. Els seu funcionament és bastant senzill: A partir de la pressió d'aire busques i fas sonar els diferents harmònics naturals de la fonamental. A més tapant el forat de sota de tot trobes una altra sèrie harmònica, un to per sota. Per tant en resulta la escala d'harmònics naturals. Us deixo amb una foto d'un model en Fa i un altre en Re.

Cançó noruega



La Flauta d'en Teppo. "paimensoittu" Teppo Reppo va ser un virtuós de la música folk i tradicional de la carèlia, una regió culturalment diferent a cavall entre rússia i finlàndia, d'ell es van recollir diferents tonades i diferents gravacions i diferents instruments. Aquesta és una còpia d'un dels seus models de flauta. Tenia la costum de tocar amb dues flautes a l'hora! (com algun flabiolaire antic que anava tocant als trens per guanyar quatre rals)

La Flauteta aquesta podriem dir que esta afinada en do, però com el flabiol català, té dues notes "extres" el Sibemoll i el La per sota, per tant sembla que esta afinada en un La Frigi amb la sisena major... JAJA


Una de les Tonades d'en Teppo!



Mankeri i Liru

Instruments de canya simple el Mankeri és cilíndric i el Liru el cònic. Desgraciadament la tradició d'aquests instruments i estan Reconstruits i Recuperats.

Ambdos estan afinats en Re Major.

El Mankeri que és cònic la "segona octava" de fet és una dotzena (8a + 5a) com el clarinet, per tant, hi ha una sèrie de notes que no es poden fer.

El Liru en canvi, com que és cònic hauria de produir la octava. però AILAS! dona una 9a!!!! A la foto hi ha el Liru i dos mankeris i a sota, el detall de l'embocadura!




Canço de Jou-Hiko amb el Mänkery





dimarts, 1 de març de 2011

kansamusiki

Que vindria a ser música tradicional/folk en finès.


Gairebé porto dos mesets aquí i, crec que, mica a mica entenc una mica què és la música folk finesa.


D'entrada la diferència entre folk i tradicional, si més no a la traducció a l'anglès, no la fan. El que sí que fan és classificar la música en dos grans grups al que se li suma un tercer.

Kalevalamusic.
Vindria a ser allò més antic i "original". El Kalevala és una col·lecció de poemes èpics. A part d'aquesta part cantada, hi ha diferents instruments que arriben fins a principis de s.XX amb repertoris propis: Jouhiko i Kantele.
A més d'aquesta època hi ha diferents instruments de vent: flautes, flautetes, canyes a l'estil de xeremia, i dos instruments de canya simple rudimentaris: mankeri (cilíndric) i liru (cònic). (us prometo una aproximació més gran a aquests instruments.

Pelimani
L'altre tradició que tenen és la música lleugera del XIX estesa per tot Europa: mateixos gèneres però amb diferents variacions, i un gran gènere predominant: La Polska (amb S!! polSka). Els instruments canvien: el kantele evoluciona molt, i apareixen violins, acordions i clarinets!

El tercer grup vindria a ser el "Folk-Contemporani". És tot el que es fa avui dia, prenent com a models melodies i instruments dels dos grans estils i, amb noves composicions i harmonies una mica més complexes.



No em feu gaire cas, no n'estic 100% segur, una breu aproximació.

Us deixo amb un video d'aquest folk contemporani!

Värttinä


divendres, 11 de febrer de 2011

Sta Eulàlia


Hi ha una sèrie d'esdeveniments que em perdré deixaré de participar-hi per coses de la distància...

Les Decennals de Valls, Carnaval, Professons de Setmana Santa (hi han bolos!!) i la festa major d'Hivern de Barcelona.

Tots els que em coneixeu sabeu que estic molt orgullòs de ser Santsenc (fins al punt, que en un possible referèndum sobre l'independència de Sants respecte Barcelona, possiblement votaria Sí!) però, visc a Barcelona.

Barcelona desperta dins meu una sèrie de sentiments contradictoris, però, hi ha un parell d'actes que encara em posen la pell de gallina.

Avui és Sta. Eulàlia la nostra Festa Major, marginada ja que és en ple hivern i no interessa, perseguida pels borbons ja que Rafael de Casanoves va defensar la ciutat amb el seu estandard al setge de 1714 (llincència històrica ajajajaj) i recentment "desprestigiada" pel nostre estimat ajuntafems, convertint-la en la "Laia" que és més modern...

Per sort, encara hi ha una sèrie de gent que es creu la festa i fa que alguns actes siguin dignes de les millors festes majors del País. Els protocols de l'àliga de la ciutat (ballant davant de l'altar de Sta Maria del Mar) el ball de les gegantes Eulàlia davant la capella a la baixada de Sta Eulàlia...

I a més, el diumenge de la festa encetem la temporada castellera de la millor manera possible: Matinades, Trobada Gegantera i Castells.
Un d'aquells diumenges bonics de l'any.


M'enyoro una micona (molt poquet) i ahir se'm van creuar els cables i vaig fer la meva particular versió del Ball de Sta. Eulàlia. Aquí la teniu.




La foto, L'Àliga i els Minsitrers de la Ciutat

dimarts, 8 de febrer de 2011

Balanç rapidet del primer mes (i un dia)

Ahir es va esdevenir que porto un mes sencer visquent fora de casa. Aprofito per fer un llistat d'aquelles coses que crec que són remarcables

- Els finesos dinen i sopen amb llet (ni vi, ni cervesa, ni cocacoles)

- No existeix un horari fix/regular d'àpats: tan poden dinar a les 11 com a les 14

- Els conductors d'autobusos no saben què és la finor

- Els iogurts són una de les coses que millor fan

- Les saunes molen... sobretot si et pots rebolcar per la neu i tornar-hi a entrar

- Hi ha estrella damm, Sant Miquel, Freixenet, Cordoniu i vi del Penedès, Montsant i Priorat a molts llocs.

- Als lavabos hi ha una mena de dutxa, no he entès perquè serveix.

- A tot arreu hi ha dues portes

- Els revisors dels trens no et demanen el bitllet. Esperen que tu els hi diguis que no en tens (i la gent ho fa!!!!)

- Conceptes com: carnisseria, xarcuteria, drogueria, peixeteria, fruiteria, pastiseria, forn de pà (gràcies!!) són pràcticament inexistents.

- La paraula TRAM significa el mateix, aquí i a barna.


El proper post serà una mica elaborat!

Manolo

dimarts, 1 de febrer de 2011

Què hi he vingut a fer aquí? Relat en forma de castell

Bona pregunta no?

Però aquí què vol dir?

A Helsinki? O al món? O als dos llocs... sí, sí, millor als dos llocs, potser em serà més fàcil d'aclarir-ho.


Reflexió en forma de Castell (de 8):

El cap de pinyes tanca la pinya:

La setmana passada com ja fa dies que he anat explicant pel magnífic món 2.0 me la vaig passar a un lloc idíl·lic dels afores de Helsinki (Kallio-Kuninkala, Kunkula pels amics) amb una 20 d'estudiants del departament de folk de la Sibèlius.
Vam estar 5 dies treballant diferents aspectes de les performances totalment improvitzades i 100% lliures: música (i cant) i moviments corporals per acabar fotent unes performances de 4 hores al museu de les cultures de Helsinki.

Terços s'ho miren i dubten una micona,

El primer dia era extremadament escèptic: tres profes un dels quals un actor/ballarí d'aquells que sempre penses que mai t'hi portaràs bé i dos músics. I sense saber ven bé com, em trobo tocant en un grup totalment incoherent sense baixos ni instruments harmònics o fent moviments de tot el cos seguint el dit, la mà, el peu, el cul o simplement cantant sense lletra...

Pugen Quarts i sonen gralles,

Poc a poc, però tot es va colocant a lloc, cada cop em sento més segur, m'atreveixo a seguir els moviments o fils argumentals que es van generant espontàniament al meu...

Entren quints i dossos.

Però arriba un nou moment delicat, els profes ens manen uns deures molt especials: fer un solo de 5 minuts sobre un tema personal i improvisat... en un primer moment tot comença a quadrar: passar-me 5 minuts tocant de manera improvitzada no m'ha de costar, a males els hi puc tocar una cançoneta nostrada (que no la coneixeran) i fer-hi variacions...

Acotxador colocat, tres passes i l'enxaneta fa l'aleta

Suposo que els professors em van calar desde el primer dia, i em van fer el solo l'últim dia, per tal de que tinguès més temps de plantejar-me què fer... passen i les improvitzacions: ara mitja hora 10 persones, ara 1 hora tot el grup, ara només instrumental i veiem els primers solos, i jo fins i tot trobo justificació al meu solo i el què faré: El meu creixement amb la música: a plaça, després començant a fer-me el xulito, la obsessió per la improvisació i finalment pujat dalt d'una cadira el mateix tema del principi una quarta amunt i tot ben brillant!!!!

Surt la canalleta espantada i tot trontolla

Però quan pensava que ja tot anava bé, un dels solos em deixa esmaperdut: el tema d'un dels finesos és sobre el dolor què té envers la música, com és d'autocrític amb si mateix, fins al punt de no considerar-se músic... Començo a pair la informació i a fer una auto reflexió: com és que aquest paio que toca tan bé pensa això? qui sóc jo per considerar-me músic, amb quins sants collons puc dir que soc músic...

Quints i quarts foten de les seves i perden la forma

És més: què faig jo com a músic... només toco fent una clara funció: acompanyar a... i m'encanta, no ho deixaria per res del mon, però, aquesta "funció" és "art"? i la música és un art, no? per tant, jo hauria de ser un artista i com a tal tinc necessitat d'expressar-me. I Manu: vols dir que fent aquesta funció m'expresso?

Surten dosos i quints i quarts i terços recuperen la forma


Cada dia, els professors ens havien fet xerrades sobre la seva vida professional, cada un d'ells ens va explicar com els hi va costar de trobar el camí a seguir, l'últim dia va apareixer en Kimmo Pohjonen, un acordionista sortit del departament de folk de la Sibèlius, especialitzat en la música improvisada, fa un xerrada on jo hi assoleixo els nivells màxims d'atenció de la meva vida, i poc a poc tot es va posant a lloc... Bàsicament ens explica la seva experiència amb la improvització i sumat a les altres 4 converses tot va començar a tenir sentit. A més fotem la millor performance que mai havíem fet fins al moment i el meu solo segueix el guió ja pensat, però amb una idea de rerefons diferent...

Quarts fora i terços sobre la pinya

Com a músic crec que he de tenir dues vessants, una és la que ocupara la meva "faceta" d'artista i que hauria de poder calmar les meves inquietuds com a tal i l'altra és la que ja faig habitualment i és la de seguir sent un músic funcional. És tot un bagatge que tinc i que n'estic molt orgullòs: Un cúmul de sentiments difícilment explicables passen dins meu tocant el 3d9f de Bonet i Moixí o el ball dels Gegants de la Ciutat i de l'Àliga a St Jaume, o la Marxa del Lleó de Reus entrant al Mercadal, l'estrena a plaça del Ball de Cercolets d'Igualada o amb La Carassa amb els meus alumnes...

Castell descarregat i gran celebració

Ha arribat el moment de respondre la pregunta: a Helsinki hi he vingut a buscar noves perspectives vitals i humanes i de moment no em puc pas queixar ja que, a més de tenir a les meves mans dos instruments finesos, nous amics i jugar a futbol als dilluns, i he trobat una cosa més important, que a més lliga amb la segona part de la pregunta: i al món?

però.. el cap de colla anuncia en segona ronda castell de 9, i al tanto que en ronda de pilars es vol tirar el pd7f!

I al món? Doncs una part sí que la sé, ja us la he dita, però, l'altra?? No la sé! la improvisació? potser sí, però..., potser aquest canvi de paradigma no és tan fàcilment superable...

És graciós haver de venir fins a Helsinki per descobrir que encara no sé que vull ser. Però no patiu estaré bé, de fet, potser que mai ho trobi, i sempre estigui buscant. Com diuen els escoltes (i jo ho he estat mooolts anys)

TAN COM PUC!


Links interessants:

El video d'una part del concert:



Fotos del concert:

http://galleria.dima.fi/Dance-and-music-events/2011-01-29-Kandiakatemian-improvisaatio

dissabte, 22 de gener de 2011

Kunkula o "la casa de colònies"

La Sibelius, la meva nova escola d'adopció, té unes instalacions als afores afores de Helsinki (uns 40 Km) anomenades Kallio-Kuninkala, "Kunkula" pels amics.


Aquestes instal·lacions venen a ser la casa on Jean Sibelius, compositor nacional, es retirava per de treballar en un ambient més agradable que el del centre de la ciutat.

A dia d'avui aquesta casa ha estat habilitada com un centre de formació intensiu: amb diverses habitacions per alumnes, menjador amb excel·lent menjar i un edifici extra amb una gran sala polivalent.

El cap de setmana passat, el segon que passava a Helsinki, vaig tenir la oportunitat d'anar-hi amb alumnes del departament de pedagogia: tan alumnes finesos com alumnes estrangers, a fer-hi un intensiu de cultura finesa: vam cantar, vam tocar i vam ballar coses fineses i vam fer bastanta festa les dues nits que hi vam ser. Com diria Jean-Pol Desgrava: "Ho vam petar bastant" (val a dir que m'agrada força aquesta expressió)


De tot això en va sortir un concert/performance que el mateix diumenge vam fer al poblet on es troba la casa i que hem de repetir a Helsinki un dia d'aquests!




La conyeta però, no s'ha acabat: perquè aquesta setmana que entra me la passaré a aquest magnífic lloc: anem a fer un stage d'improvització de música folk, amb bona part dels alumnes del departament de folk de la Sibelius. És a dir immersió 100% al mon finès! La conyeta acabarà amb concerts dissabte i diumenge a Helsinki!

Doncs res, ja us aniré explicant què passa.
De moment aquesta nit fondu!


fotos: Anna Veronika Groschedl

dijous, 13 de gener de 2011

Tervetuloa

Benvinguts a la nova entrega de la saga #grallersexteriors. Escrivint desde Pasila un barri de Helsinki, Finlàndia.

La primera entrega de les aventures serà poc sucosa puig encara no he tingut massa temps de fer mal per aquí, però preten ser una petita introducció a aquests 4 mesos d'immersió entre Finesos, Fineses i altres estudiants estrangers.

CASA
Visc en un pis d'estudiants amb dos xicots més estrangers com jo: el Lucas que és alemany i el Nicolas que és de la part francòfona de Suïssa (Gènova). Ambdos, tot i ser músics, son molt bones persones, mostra d'aquesta bonavoluntat han sigut les diferents passejades per Helsinki sota la seva "protecció" i la gran ajuda a trucades del caire "Lucas, I'm Lost! Can you tell me how to go to Ptalo??" (Lucas m'he perdut, salva'm el cul i digue'm com sortir d'aquest "berenjenal" on m'he fotut). La cuina és petita i vam amb fogons de resistència elèctrica (no flama) però buenu, tinc un forn i avui l'he estrenat amb una poma al forn (ho he publicat al twitter!!!)


Està situada a un barri no molt agraciat de Helsinki, Pasila, que té una similitud amb el barri de Sants (la bellesa del mateix no ho és!!!!!). A Helsinki hi ha dues grans estacions una és la de Helsinki centre (evidentment) i l'altra, per on passen TOTS els trens que surten de Helsinki és la meva: Passila, a més estem molt ben comunicats amb la Línia 7 (A i B segons la direcció) de tram i diferents autobusos.


ESCOLA
Suposo que tots ja deveu saber que estic "estudiant" a la Sibelus Akademy, concretament al departament de Folk-Music.
Aquesta escola té TRES edificis dins de Helsinki la Rtalo (clàssics) la Ttallo (oficines i classics) i on estic jo el Ptalo (folkis, jazzerus i pedagogs). A més tenen unes instalacions als afores de Helsinki on s'hi fan intensius de formació: jo estic apuntat a un aquest cap de setmana i a un altre en dues setmanes d'improvització!!!!!

Les assignatures a dia d'avui encara no les tinc 100% clares: de moment he fet dos classes de conjunt ( 3 hores amb una pausa al mig d'una hora per dinar) molt interessants i en principi faré classe de música finesa, arranjaments i composició (començo demà), dansa folki finesa, expressió corporal i cant. A més tots aquests tallers que es fan a "Kuninkala" i diferents "workshops" amb profes convidats, aquest dilluns amb un rus.

El departament de folk és una espècie de mon apart, una ala sencera de l'edifici decorada, amb una mena de sala d'estar amb sofàs... ja faré fotos perquè us en feu a l'ideia. A més cada aula es tanca amb unes claus que només tenim els estudiants de folk, es poden reservar per intelné i amb un harmonium a dins (una mena d'orgue en petit que l'has de ventar per mitjar dels peus)... ja aniré desenvolupament més la informació!! que tot és molt recent! massa i tot!!!


Au doncs, aquest primer tastet l'ilustro amb una foto de dins del meu pis i amb una altra de les vistes de la finstra!

Aquest cap de setmana primera excursioneta de l'orgasmus!
Moi moi!