dijous, 28 d’abril de 2011

I això s'acaba..




Hey: English version at the end of the post!!!!!!!

I això ja s’acaba. Quan arribi a barna, dijous que ve (espero que classificats per la final de la copa d’europa) ja faré un post més extens de com han estat aquests 4 mesos lluny de casa entre fineses, finesos i músics d’intercanvi.

Avui però m’agradaria compartir amb vosaltres un sentiment que m’envaeix l’ànima i el cor(t). Com us podeu imaginar tornar a casa és motiu d’alegria, tornar-vos a veure a tots, tornar-me a beure estrelles (i altres beuratges màgics), viure la nostra ciutat: (obro parèntesis moolt gran) sí, té molts de defectes i moltes coses a millorar, però, no sé vosaltres, però quan estàs fora, la trobes a faltar…(tanco el parèntesis taan gran) i també trobo a faltar aquell ambient màgic entre festa popular i festa tradicional, on la gralla pren moolt de protagonisme.

Però no tot són flors i violes (i romaní…) si no que tornar a casa automàticament(e) implica una altra acció: Marxar d’aquí. Merda o Vitu com diuen ells.

No m’esperava pas encapritxar-me del país, o per ser sincer, de l’escola i del seu departament de folk. Tinc la sensació d’haver aprofitat prou bé el temps: no hi ha hagut res que m’hagi quedat amb les ganes de fer, però tot i aixó, se m’ha obert un nou univers davant meu: una llibertat*, una altra manera d’entendre la música folk/tradicional i noves maneres de treballar… que amb només 4 mesos no he pogut assimilar…

Aquest divendres (demà) mini actuació amb la big folk band, una trentena de músics fotent música folk: violins: kanteles, contrabaix , percus i pitus i flautes, dissabte i diumenge es celebra el vapu (una locura), dilluns i dimarts concertexàmen dels dos conjunts on he tocat, dimecres el meu “examen” sol i dijous cap a caseta.
Però estimants, això no s’acaba aquí. (alguns ja sabreu de què parlo, els que no quan torni quedem per fer una cerveseta amb unes braves/olives i us ho explico)

*entenent llibertat com a sinònim d’absència de complexos i on tú mateix t’has de buscar la vida i posar-te a currar


English version

Next thursday I’ll be at home (hopefully with Barça classified for the Final of Champions leage) and then I’ll write a bigger post with a coment of this 4 months away from home and living between fins and exchange students

Now I want to share with you the feeling I’m having in my soul and my heart (it’s a literal translation I don’t know if you can understant what I want to say)… How you can imagine come back to home’s a good thing and means see my catalan friends, drink Estrella Damm (my favourite beer), live Barcelona and also feel this magics moments of folk/trad/popular festivals where Gralla takes an important lead.

BUT I’m not 100 % happy, return Catalonia means leave Helsinki. Vitu, Shit…

I have had really great time, more that what I have expected and I have felt in love with Sibelius Akademy and with his Folk Department (80 % the Folk Deparment). I think I have use so well my time here, I have done all the thinks I want but I have discovered a new univers in front myself: a freedom*, a way to leave and understant folk/trad music and new ways to work… that just with 4 months I wasn’t able to assimilate.

Friday there’s the performance of the Big Folk Band, 30 musiciens playing fiddles, kanteles, percussions, doublebass and flutes, this weekend Vapu, monday and tuesday exam of the two bands where I have played, wendsday my solo exam and thursday back to home.

Buuut, it’s not over…
To be continued…

* freedom as meaning lack of complexes and where you have to work by your own

P.d. Lectors Catalans, feu crítiques constructives a la traducció. If you see mistakes in spell/grammar tell me, I’ll correct!!
P.d.d. If I have som comments in English I promise to translate most of my posts! So, say something

1 comentari:

  1. Manu, sóc dels que sé de què parles i ja saps què en penso hehehe

    Si em permets que em sinceri públicament; He vist com realment t'ha fet molt de profit pujar aqui dalt. Has fet un canvi que hem notat tots els que ens hem quedat per aqui baix. I que he pogut comprovar ara quan vaig venir. M'agrada la teva evolució quan recordo el galifardeu que eres quan vas entrar a l'esmuc i la maduresa que has anat adquirint tot aquest temps. El camí que estàs agafant promet, pero sobretot promet perquè estàs disposat a questionar-t'ho tot per millorar el bocí de món que ens envolta.

    En quant a l'escrit en anglès: To the Parrot!!! Hi ha algunes faltes, però que trobaràs tu mateix si t'ho rellegeixes. Si hi ha errors gramaticals i de volcbulari això ja se m'escapa.

    ResponElimina