dijous, 26 de maig de 2011

Com entrar solet en un fangar...

SÍ SÍ

us dec una valoració de Finlàndia al bloc. Però la vull fer en més fred.


Ara mateix em vull la sang per temes sociopolítics: acampades a arreu del país i les eleccions municipals.


El meu procés ha estat escepticisme, negació, negació per ser una cosa espanyola i finalment suport desde la distància sense pendre-hi partit.


Per tant, al no haver-hi participat activament no em sento legitimat a opinar/valorar tot el procès; tot i això m'agradaria fer un parell d'apunts:

1- 10 dies és un grandíssim balanç, la pregunta és: i ara què? entrem al joc del sistema per intentar-ho canviar? o no? busquem uns representats per fer-ho? o no? Rajem dels polítics pq és fàcil però ens atrevim a gestionar un país/ciutat/crisi? AILAS! un peix que es mossega la cua, o no? Hi haurà prou suport social (sense un lideratge carismàtic) que faci caure el sistema desde fora...

2- Un moviment revolucionari a Catalunya que no tingui el Català com a llengua principal ens hauria de fer reflexionar als defensors de la nostra llengua i cultura de com estem fent les coses... El Català NO ha de ser una cosa de la èlit cultural del país, ha de ser de tots i tots ens l'hem de sentir com a nostre! (ho vaig llegir en algun lloc i ho vaig trobar molt interessant!) NO HEM d'oblidar que fins la Guerra CIvil Barcelona va ser un cultiu de revoltes i crítiques al sistema. Els CANONS del castell de Montjuïch apunten a la ciutat, i el sr. Espartero va dir que als Barcelonins sel's havia de bombardejar un cop al segle...

3- Em sap greu, però m'empipa molt que aquest moviment de les acampades hi hagi peticions de castellanoparlants a catalanoparlants pq canvin d'idioma. I que es faci servir el discurs NO NACIONALISMES. Ja em perdonareu però parlar Castellà a Catalunya ja és una opció nacionalista, Catalunya entant que una part més d'Espanya... Sembla que el nacionalisme és una cosa d'un cantó i mai dels dos... Que no nos embauquen!!!

4- Vist el resultat de les eleccions... sembla que la cosa ha tingut el moviment contrari i hagi espantat al votant de dretes.


Però la desfeta electoral de les esquerres no s'explica només amb això. Manar desgasta, i més quan no s'és prou valent per imposar-se al mercat, i un govern d'"esquerres" fa polítiques de dretes...


4 anys de patiment, i que aquells que voldriem al poder, es restructurin i s'espavilin una micona.




I a seguir fent pressió del carrer... que no oblidin mai que estan allà dalt gràcies a nosaltres!!

dimecres, 4 de maig de 2011

Petita reflexió sobre les influències

Aquests mesos a Finlàndia he descobert o constatat, que les influències que venen de fora, sempre sumen.

I com diu el meu estimat oncle Ernest en el pròleg de Terços Amunt (llibre sobre les músiques dels castells) "Les tradicions no han de ser venerades com si fossin valuoses peces de museu, han de ser vives i dinàmiques, com ho és la realitat".

En aquest sentit jo he detectat tres maneres de fer evolucionar la tradició musical: mantenint instruments i canviant gèneres, o mantenint gèneres i canviant instrumentació i finalment fusionant les coses sense cap mena de complexe (però això són figues d'un altre paner).

El món graller més "tradi" ha fet servir el primer sistema evolutiu: el millor exemple que tenim son els balls de gralles: ens passem pel forro el repertori tradicional i adaptem allò més modern al nostre instrument: una mica repetint el que van fer els grallers de l'època d'or: adaptar les músiques de moda (valsos, pasdobles, xotis, masurques...) al nostre instrument i aquestes músiques han acabat formant part d'allò que avui dia entenem per tradició. Fantàstic, sempre i quan, s'expliqui bé el que es fa i si hi ha llogues de cercaviles de gegants, (o altres bestiaris) adequar el repertori.

L'altre sistema el de mantenir els gèneres amb una instrumentació més rica és el que han fet servir grups que jo denomino com "folkis". En aquest context és on potser és més difícil trobar l'equilibri el balanç del que és genuí (entenent que s'està fent música trad. catalana, o neo trad) amb el que és forani; quina és la fòrmula secreta?

Personalment sóc molt partidari de buscar harmonies que vagin més enllà del I - V - IV - I les nostres melodies, de fer noves composicions i fins i tot de buscar nous tractaments rítmics a diferents gèneres (ara em ve al cap l'exemple del nou ball pla del Marcel) però allò que hem de mirar de mantenir, en aquests temps globalitzadors que corren, són els instruments (dins de grups més rics i grans) i la manera de tocar-los pròpia d'aquí (la nostra estètica tradicional!). El so d'aquests instruments és un patrimoni únic que tenim. I els finesos em donen la raó.

Quin és l'objectiu del post? En primer lloc fer una reflexió personal sobre com hem de fer avançar la música tradicional a Catalunya, entre tots. En cap cas de posar l'etiqueta tú ets genuí i tú no... Questionar-se les coses sempre és positiu.

ENGLISH

After 4 monts in Finland I have noticed that influences are always positive things.

As my oncle says in the prologue of one book ""Traditions should not be worshiped as if they were valuable museum pieces, they must be alive and dynamic as it is reality."

I have found three diferents ways to develop tradition: keeping instruments and changing genres; keeping genres and developing instrumentacion or making fusion stuff.

Gralla's world is using the first way: we have a kind of performance that we name "Ball de Gralles" like "gralla's dance" where we play arrangements of pop and rock hits... Like 100 years ago where this old master's started to compose and arrenge the popular music of those times for gralla (polka, waltz, scotish, mazurca...) that nowadays had become part of our tradition.

The other way to develop tradition is used by this Folk Groups and in this way to work there's maybe the great question: where's the balance: between the new influences and the genuine thinks... Wich's the secret formula?

I think that we must improve harmonies, compose new melodies and also find new rythmics for traditional genres, but I think that we must keep at least the sound of our instruments (inside bigger bands) and the way to play them (the esthetics), in this "globalizating" times that we're living is quite important to keep the sound of our music. This sound is a great heritage that we have. Finns agree with me...

So, let's think how we can move on Catalan tradition, which points we must change and agree! Questioning truths's always positive!