SÍ SÍ
us dec una valoració de Finlàndia al bloc. Però la vull fer en més fred.
Ara mateix em vull la sang per temes sociopolítics: acampades a arreu del país i les eleccions municipals.
El meu procés ha estat escepticisme, negació, negació per ser una cosa espanyola i finalment suport desde la distància sense pendre-hi partit.
Per tant, al no haver-hi participat activament no em sento legitimat a opinar/valorar tot el procès; tot i això m'agradaria fer un parell d'apunts:
1- 10 dies és un grandíssim balanç, la pregunta és: i ara què? entrem al joc del sistema per intentar-ho canviar? o no? busquem uns representats per fer-ho? o no? Rajem dels polítics pq és fàcil però ens atrevim a gestionar un país/ciutat/crisi? AILAS! un peix que es mossega la cua, o no? Hi haurà prou suport social (sense un lideratge carismàtic) que faci caure el sistema desde fora...
2- Un moviment revolucionari a Catalunya que no tingui el Català com a llengua principal ens hauria de fer reflexionar als defensors de la nostra llengua i cultura de com estem fent les coses... El Català NO ha de ser una cosa de la èlit cultural del país, ha de ser de tots i tots ens l'hem de sentir com a nostre! (ho vaig llegir en algun lloc i ho vaig trobar molt interessant!) NO HEM d'oblidar que fins la Guerra CIvil Barcelona va ser un cultiu de revoltes i crítiques al sistema. Els CANONS del castell de Montjuïch apunten a la ciutat, i el sr. Espartero va dir que als Barcelonins sel's havia de bombardejar un cop al segle...
3- Em sap greu, però m'empipa molt que aquest moviment de les acampades hi hagi peticions de castellanoparlants a catalanoparlants pq canvin d'idioma. I que es faci servir el discurs NO NACIONALISMES. Ja em perdonareu però parlar Castellà a Catalunya ja és una opció nacionalista, Catalunya entant que una part més d'Espanya... Sembla que el nacionalisme és una cosa d'un cantó i mai dels dos... Que no nos embauquen!!!
4- Vist el resultat de les eleccions... sembla que la cosa ha tingut el moviment contrari i hagi espantat al votant de dretes.
Però la desfeta electoral de les esquerres no s'explica només amb això. Manar desgasta, i més quan no s'és prou valent per imposar-se al mercat, i un govern d'"esquerres" fa polítiques de dretes...
4 anys de patiment, i que aquells que voldriem al poder, es restructurin i s'espavilin una micona.
I a seguir fent pressió del carrer... que no oblidin mai que estan allà dalt gràcies a nosaltres!!
El problema rau en la mentalitat de la gent d'esquerres. Tendim a dividir-nos, a pensar que la revolució només es fa al carrer i que no s'ha d'exercir el vot fins que arribem a un ideal. Aquests dies he estat reflexionant molt sobre les acampades i n'extrec unes conclusions:
ResponElimina1- La dreta sempre va a votar, encara no us n'heu adonat?
2- Una revolució no es pot basar en fer el hippie a la plaça del poble, això atreu tant com un castell a un foraster o a nosaltres un ritu fet a l’amazona que després reperteixin souvenirs, però també, enganxa paparres que (tal com fan amb els okupes) sota el nom de ser més ocupa, indignat.. que qualsevol altre - tot i el diumenge portar la roba a casa la mamá per què la renti-, s'han carregat els moviments.
3- No es pot demnar per demanar. Hi va haver un moment que feia vergonya llegi els twits de les diverses acampades, demanaven i demanaven i allò ja feia pudor d'aprofitats. No m’estranya que apareguéssin tòpics com acampada pedralbes.
4- Tens tota la raó, estar al govern crema i molt i la prova és que normalment a l’oposició (sigui del color que sigui) no li cal ni fer campanya. Però per mi un dels problemes que ha tingut el tripartit ha sigut la manca d’autocrítica (ull, CIU està fent el mateix) i la crítica ferotge cap al nou govern (CIU també ho va fer en el seu moment) quan encara no havien passat ni 100 dies.