Petita reflexió sobre les influències

Aquests mesos a Finlàndia he descobert o constatat, que les influències que venen de fora, sempre sumen.

I com diu el meu estimat oncle Ernest en el pròleg de Terços Amunt (llibre sobre les músiques dels castells) "Les tradicions no han de ser venerades com si fossin valuoses peces de museu, han de ser vives i dinàmiques, com ho és la realitat".

En aquest sentit jo he detectat tres maneres de fer evolucionar la tradició musical: mantenint instruments i canviant gèneres, o mantenint gèneres i canviant instrumentació i finalment fusionant les coses sense cap mena de complexe (però això són figues d'un altre paner).

El món graller més "tradi" ha fet servir el primer sistema evolutiu: el millor exemple que tenim son els balls de gralles: ens passem pel forro el repertori tradicional i adaptem allò més modern al nostre instrument: una mica repetint el que van fer els grallers de l'època d'or: adaptar les músiques de moda (valsos, pasdobles, xotis, masurques...) al nostre instrument i aquestes músiques han acabat formant part d'allò que avui dia entenem per tradició. Fantàstic, sempre i quan, s'expliqui bé el que es fa i si hi ha llogues de cercaviles de gegants, (o altres bestiaris) adequar el repertori.

L'altre sistema el de mantenir els gèneres amb una instrumentació més rica és el que han fet servir grups que jo denomino com "folkis". En aquest context és on potser és més difícil trobar l'equilibri el balanç del que és genuí (entenent que s'està fent música trad. catalana, o neo trad) amb el que és forani; quina és la fòrmula secreta?

Personalment sóc molt partidari de buscar harmonies que vagin més enllà del I - V - IV - I les nostres melodies, de fer noves composicions i fins i tot de buscar nous tractaments rítmics a diferents gèneres (ara em ve al cap l'exemple del nou ball pla del Marcel) però allò que hem de mirar de mantenir, en aquests temps globalitzadors que corren, són els instruments (dins de grups més rics i grans) i la manera de tocar-los pròpia d'aquí (la nostra estètica tradicional!). El so d'aquests instruments és un patrimoni únic que tenim. I els finesos em donen la raó.

Quin és l'objectiu del post? En primer lloc fer una reflexió personal sobre com hem de fer avançar la música tradicional a Catalunya, entre tots. En cap cas de posar l'etiqueta tú ets genuí i tú no... Questionar-se les coses sempre és positiu.

ENGLISH

After 4 monts in Finland I have noticed that influences are always positive things.

As my oncle says in the prologue of one book ""Traditions should not be worshiped as if they were valuable museum pieces, they must be alive and dynamic as it is reality."

I have found three diferents ways to develop tradition: keeping instruments and changing genres; keeping genres and developing instrumentacion or making fusion stuff.

Gralla's world is using the first way: we have a kind of performance that we name "Ball de Gralles" like "gralla's dance" where we play arrangements of pop and rock hits... Like 100 years ago where this old master's started to compose and arrenge the popular music of those times for gralla (polka, waltz, scotish, mazurca...) that nowadays had become part of our tradition.

The other way to develop tradition is used by this Folk Groups and in this way to work there's maybe the great question: where's the balance: between the new influences and the genuine thinks... Wich's the secret formula?

I think that we must improve harmonies, compose new melodies and also find new rythmics for traditional genres, but I think that we must keep at least the sound of our instruments (inside bigger bands) and the way to play them (the esthetics), in this "globalizating" times that we're living is quite important to keep the sound of our music. This sound is a great heritage that we have. Finns agree with me...

So, let's think how we can move on Catalan tradition, which points we must change and agree! Questioning truths's always positive!