dimecres, 4 de maig del 2011

Petita reflexió sobre les influències

Aquests mesos a Finlàndia he descobert o constatat, que les influències que venen de fora, sempre sumen.

I com diu el meu estimat oncle Ernest en el pròleg de Terços Amunt (llibre sobre les músiques dels castells) "Les tradicions no han de ser venerades com si fossin valuoses peces de museu, han de ser vives i dinàmiques, com ho és la realitat".

En aquest sentit jo he detectat tres maneres de fer evolucionar la tradició musical: mantenint instruments i canviant gèneres, o mantenint gèneres i canviant instrumentació i finalment fusionant les coses sense cap mena de complexe (però això són figues d'un altre paner).

El món graller més "tradi" ha fet servir el primer sistema evolutiu: el millor exemple que tenim son els balls de gralles: ens passem pel forro el repertori tradicional i adaptem allò més modern al nostre instrument: una mica repetint el que van fer els grallers de l'època d'or: adaptar les músiques de moda (valsos, pasdobles, xotis, masurques...) al nostre instrument i aquestes músiques han acabat formant part d'allò que avui dia entenem per tradició. Fantàstic, sempre i quan, s'expliqui bé el que es fa i si hi ha llogues de cercaviles de gegants, (o altres bestiaris) adequar el repertori.

L'altre sistema el de mantenir els gèneres amb una instrumentació més rica és el que han fet servir grups que jo denomino com "folkis". En aquest context és on potser és més difícil trobar l'equilibri el balanç del que és genuí (entenent que s'està fent música trad. catalana, o neo trad) amb el que és forani; quina és la fòrmula secreta?

Personalment sóc molt partidari de buscar harmonies que vagin més enllà del I - V - IV - I les nostres melodies, de fer noves composicions i fins i tot de buscar nous tractaments rítmics a diferents gèneres (ara em ve al cap l'exemple del nou ball pla del Marcel) però allò que hem de mirar de mantenir, en aquests temps globalitzadors que corren, són els instruments (dins de grups més rics i grans) i la manera de tocar-los pròpia d'aquí (la nostra estètica tradicional!). El so d'aquests instruments és un patrimoni únic que tenim. I els finesos em donen la raó.

Quin és l'objectiu del post? En primer lloc fer una reflexió personal sobre com hem de fer avançar la música tradicional a Catalunya, entre tots. En cap cas de posar l'etiqueta tú ets genuí i tú no... Questionar-se les coses sempre és positiu.

ENGLISH

After 4 monts in Finland I have noticed that influences are always positive things.

As my oncle says in the prologue of one book ""Traditions should not be worshiped as if they were valuable museum pieces, they must be alive and dynamic as it is reality."

I have found three diferents ways to develop tradition: keeping instruments and changing genres; keeping genres and developing instrumentacion or making fusion stuff.

Gralla's world is using the first way: we have a kind of performance that we name "Ball de Gralles" like "gralla's dance" where we play arrangements of pop and rock hits... Like 100 years ago where this old master's started to compose and arrenge the popular music of those times for gralla (polka, waltz, scotish, mazurca...) that nowadays had become part of our tradition.

The other way to develop tradition is used by this Folk Groups and in this way to work there's maybe the great question: where's the balance: between the new influences and the genuine thinks... Wich's the secret formula?

I think that we must improve harmonies, compose new melodies and also find new rythmics for traditional genres, but I think that we must keep at least the sound of our instruments (inside bigger bands) and the way to play them (the esthetics), in this "globalizating" times that we're living is quite important to keep the sound of our music. This sound is a great heritage that we have. Finns agree with me...

So, let's think how we can move on Catalan tradition, which points we must change and agree! Questioning truths's always positive!

6 comentaris:

  1. Per variar, estic d'acord amb el que dius. És absolutament necessari fer la reflexió i actuar en conseqüència. Però em fa l'efecte que és un tema que només ens preocupa als que volem dedicar-nos a això plenament a la nostra vida. La gran majoria de "folkis" toquin els instruments i repertori que toquin, els importa un bledo (esclar que sempre hi ha honrades excepcions, però són poquetes). Si bé, nosaltres que sóm els inquiets i interessats en madurar i fer madurar tots aquests aspectes, hem d'agafar també un paper prou visible (digues-li mediàtic, divulgador...) per fer quallar a la societat les reflexions que ens plantejem, en certa manera hem de fer de far. Però "ah, alerta!" sempre qüestionant-nos i deixant que la gent ens qüestioni. Doncs també forma part de les dinàmiques populars que inclús la gent que coneix poc critiqui la feina dels savis...

    ResponElimina
  2. Sort que tú sempre comentes!!!!


    Li acabaràs fotent el títol de fan N1 del Blog a mun pare!


    Ara bé, q vol dir moru, hi ha un sector de músics folkis que no han fet aquesta reflexió, i estaria bé que la fèssin...

    ResponElimina
  3. quina profondité manu !!!

    ResponElimina
  4. m'imagino que l'opció depèn de la seguretat: com més segur hom està, més es pot atrevir a explorar i per tant a errar. I la seguretat només la dóna el viure: per exemple, l'atrevir-se a viure fora del medi habitual, havent de contrastar-ho tot des de les paute quotidianes fins els enfocaments professionals. amen

    ResponElimina
  5. Visca les influències! és impossible que no acabin prenent partit, el moviment i la diversitat constant ja ho faciliten, i ves a saber on està l'orígen més pur de les coses.. Tot es barreja, i així, es fa més enriquidor.
    En contrapartida, també es pot perdre en sí mateix clar.. però més val ser optimistes!

    Ja pares per aquestes terres?

    ResponElimina