diumenge, 25 d’octubre del 2009

el de fora, pel sol ser de fora ha de ser millor?


el títol del post, està copiat d'una bonica cançoneta de Mesclat.


avui m'agradaria expressar un sentiment que no té a veure ni amb el cau ni amb els castells (oju! 5d8 descarregat!) sino que té a veure amb la música, concretament amb els estudis "superiors" de música.

Ras i curt, m'agradaria dir que n'estic fart d'analitzar i transcriure músiques d'on "cristu va perdre l'espardenya" (que son molt interessants i és súper interessant veure les diferents concepcions que es té de la música arreu del mon) i que ja va siguent l'hora, que comencem a valorar tot el patrimoni musical que tenim als països catalans i a la península ibèrica!

Perquè ara està de molt de moda ser multiculti, però amics, que no és important saber qui som i d'on venim??

Que de les polifonies dels pigmeus de les filipines al pop més "comercial" a casa nostra tenim mil i una músiques per conèixer!!

dijous, 15 d’octubre del 2009

companys

avui fa 69 anys que Lluís Companys va ser assassinat (que no afusellat) pels franquistes.
fins a dia d'avui l'únic president europeu assassinat per un altre règim polític!


abans de morir només va dir: "Per Catalunya".


veient com estem, em remetré a una altra frase cèlebre, pronunciada uns quants segles abans.

"Vergonya, Cavallers Vergonya!"

aviam quan l'estat "democràtic" aspanyol fa justícia i invalida el judici sumaríssim al president

Al Tall – Cançó des de València-Vergonya,Cavallers,Vergonya

dilluns, 5 d’octubre del 2009

El Cau


Aquest cap de setmana finalment he pogut fer pública una decisió que he anat madurant tot l'estiu.

i és que com cada any, a principis d'Octubre es fa la sortida de passos*, potser la més especial de totes les de l'any, i enguany per mi ho ha estat encara més.

A ningú se li escapa que a la vida tot no es pot fer, i arriba un dia que s'han de prioritzar les coses... el cas és que he arribat a un punt on la música i el cau deixen de ser comptibles, i pertant m'ha tocat prendre una dura decisió...


Ara bééé, com sempre no tot a la vida és blanc o negre, sempre hi ha espai pel gris (i si és brut com el de la camisa dels castellers de sants encara millor!!) i hi ha mil maneres de participar del cau.

Pulutan, la realitat d'enguany és la següent: segueixo al cau PERÒ no estic en actiu portant unitat: és a dir soc una espècie de jugador suplent, que va a tots els entrenaments (consell) però només juga el partit quan se'l necessita.

Així que després de 13 anys transformant-me per transformar la societat (amb l'escoltisme) el meu 14è any d'escolta espero portar dignament, aquest any de 15è aniversari de l'agrupa!



*petit apunt, pels que no esteu familiaritzats amb el vocabulari escoltil, és la excursió on es canvien les unitats del curs anterior per les del curs que entra