dilluns, 28 de març de 2011

Fast-Post

Au, un parell de coses abans d'anar a dormir. No em cagaré en Espanya, i la manca de: "esperit democràtic" que estic notant des de Helsinki aquests últims dies. Però, ja n'hi ha prou. I si fotem el camp?

Divendres feia 11 setmanes que estic aquí, gairebé arribant als tresquarts de l'erasmus. I com us podeu imaginar, han passat volant. Sort que hi ha moltes coses a Barcelona per les que encara vull tornar, però no creia que tot seria tan fàcil, maco i com dirien a l'APM: Maravilloso, Espectacular!!!

Ha arribat el clarinet baix desaparegut del departament de folk. Una joguina nova, jaja!

Us prometo un post amb les diferents activitats extramusicals que faig aquí, i de moment, per obrir l'estòmac un breu avançament. (com haureu descobert, el meu pare i la meva mare llegeixen el blog, i, tot i que ja estan curats d'espants, hi ha una part que la censurarem!!!) Sauna, Esquí de fons, Patinatge sobre gel, Natació al gel, "Fumbol", no pegar-se trompades mentre es camina i vigilar que no et caiguin a sobre neu de les teulades!

I demà un dels dies més importants de l'estada aquí. Concert del projecte final de la Kirsi Ojala (es llegeix oiala) "Wind on wind" un concert on per primer cop (segons ells) es faran sonar junts diferents instruments de vent de la tradició finesa. Jo tinc la sort, plaer i oportunitat de tocar-hi amb el Liru (el saxofonet que us vaig presentar fa uns dies) en un conjunt de 3 banyes de fusta un mankeri greu i un liru. Com podreu imaginar estic moolt emocionat.


A més, el dia 13 d'Abril, màsterclass de música tradicional catalana (la faig jo), primers dies de maig concerts/examens i en una setmaneta de viatge al centre de Finlàndia amb altres estudiants de Siba i de la universtat d'arts.

Espero que el 10Abril TOTS ANEU A VOTAR (tan sí com no, però millor sí!!!!!), jo ja ho he fet I, HE PENJAT LA PANCARTA AL MEU BALCÓ! (amb permís del suís i l'alemany, aquest a més, ha entès les inquietuds "separatistes" dels catalans")



I com diuen els finesos:

Hyvä yötä!!

dimecres, 9 de març de 2011

Pitus Finesos!

Pitus en tant que instrument de vent, no sigueu malpensats, que ja sé que us encanta!!

Avui us presento tres instruments de vent que de moment he estat tocant (amb més o menys gràcia) i que son de la tradició finesa.


Flautes d'harmònics :
Instrument llarg i prim amb tres forats: el de bufar, el bisell i el de sota de tot i que pot estar en diversos tons. Els seu funcionament és bastant senzill: A partir de la pressió d'aire busques i fas sonar els diferents harmònics naturals de la fonamental. A més tapant el forat de sota de tot trobes una altra sèrie harmònica, un to per sota. Per tant en resulta la escala d'harmònics naturals. Us deixo amb una foto d'un model en Fa i un altre en Re.

Cançó noruega



La Flauta d'en Teppo. "paimensoittu" Teppo Reppo va ser un virtuós de la música folk i tradicional de la carèlia, una regió culturalment diferent a cavall entre rússia i finlàndia, d'ell es van recollir diferents tonades i diferents gravacions i diferents instruments. Aquesta és una còpia d'un dels seus models de flauta. Tenia la costum de tocar amb dues flautes a l'hora! (com algun flabiolaire antic que anava tocant als trens per guanyar quatre rals)

La Flauteta aquesta podriem dir que esta afinada en do, però com el flabiol català, té dues notes "extres" el Sibemoll i el La per sota, per tant sembla que esta afinada en un La Frigi amb la sisena major... JAJA


Una de les Tonades d'en Teppo!



Mankeri i Liru

Instruments de canya simple el Mankeri és cilíndric i el Liru el cònic. Desgraciadament la tradició d'aquests instruments i estan Reconstruits i Recuperats.

Ambdos estan afinats en Re Major.

El Mankeri que és cònic la "segona octava" de fet és una dotzena (8a + 5a) com el clarinet, per tant, hi ha una sèrie de notes que no es poden fer.

El Liru en canvi, com que és cònic hauria de produir la octava. però AILAS! dona una 9a!!!! A la foto hi ha el Liru i dos mankeris i a sota, el detall de l'embocadura!




Canço de Jou-Hiko amb el Mänkery





dimarts, 1 de març de 2011

kansamusiki

Que vindria a ser música tradicional/folk en finès.


Gairebé porto dos mesets aquí i, crec que, mica a mica entenc una mica què és la música folk finesa.


D'entrada la diferència entre folk i tradicional, si més no a la traducció a l'anglès, no la fan. El que sí que fan és classificar la música en dos grans grups al que se li suma un tercer.

Kalevalamusic.
Vindria a ser allò més antic i "original". El Kalevala és una col·lecció de poemes èpics. A part d'aquesta part cantada, hi ha diferents instruments que arriben fins a principis de s.XX amb repertoris propis: Jouhiko i Kantele.
A més d'aquesta època hi ha diferents instruments de vent: flautes, flautetes, canyes a l'estil de xeremia, i dos instruments de canya simple rudimentaris: mankeri (cilíndric) i liru (cònic). (us prometo una aproximació més gran a aquests instruments.

Pelimani
L'altre tradició que tenen és la música lleugera del XIX estesa per tot Europa: mateixos gèneres però amb diferents variacions, i un gran gènere predominant: La Polska (amb S!! polSka). Els instruments canvien: el kantele evoluciona molt, i apareixen violins, acordions i clarinets!

El tercer grup vindria a ser el "Folk-Contemporani". És tot el que es fa avui dia, prenent com a models melodies i instruments dels dos grans estils i, amb noves composicions i harmonies una mica més complexes.



No em feu gaire cas, no n'estic 100% segur, una breu aproximació.

Us deixo amb un video d'aquest folk contemporani!

Värttinä