dijous, 26 de maig de 2011

Com entrar solet en un fangar...

SÍ SÍ

us dec una valoració de Finlàndia al bloc. Però la vull fer en més fred.


Ara mateix em vull la sang per temes sociopolítics: acampades a arreu del país i les eleccions municipals.


El meu procés ha estat escepticisme, negació, negació per ser una cosa espanyola i finalment suport desde la distància sense pendre-hi partit.


Per tant, al no haver-hi participat activament no em sento legitimat a opinar/valorar tot el procès; tot i això m'agradaria fer un parell d'apunts:

1- 10 dies és un grandíssim balanç, la pregunta és: i ara què? entrem al joc del sistema per intentar-ho canviar? o no? busquem uns representats per fer-ho? o no? Rajem dels polítics pq és fàcil però ens atrevim a gestionar un país/ciutat/crisi? AILAS! un peix que es mossega la cua, o no? Hi haurà prou suport social (sense un lideratge carismàtic) que faci caure el sistema desde fora...

2- Un moviment revolucionari a Catalunya que no tingui el Català com a llengua principal ens hauria de fer reflexionar als defensors de la nostra llengua i cultura de com estem fent les coses... El Català NO ha de ser una cosa de la èlit cultural del país, ha de ser de tots i tots ens l'hem de sentir com a nostre! (ho vaig llegir en algun lloc i ho vaig trobar molt interessant!) NO HEM d'oblidar que fins la Guerra CIvil Barcelona va ser un cultiu de revoltes i crítiques al sistema. Els CANONS del castell de Montjuïch apunten a la ciutat, i el sr. Espartero va dir que als Barcelonins sel's havia de bombardejar un cop al segle...

3- Em sap greu, però m'empipa molt que aquest moviment de les acampades hi hagi peticions de castellanoparlants a catalanoparlants pq canvin d'idioma. I que es faci servir el discurs NO NACIONALISMES. Ja em perdonareu però parlar Castellà a Catalunya ja és una opció nacionalista, Catalunya entant que una part més d'Espanya... Sembla que el nacionalisme és una cosa d'un cantó i mai dels dos... Que no nos embauquen!!!

4- Vist el resultat de les eleccions... sembla que la cosa ha tingut el moviment contrari i hagi espantat al votant de dretes.


Però la desfeta electoral de les esquerres no s'explica només amb això. Manar desgasta, i més quan no s'és prou valent per imposar-se al mercat, i un govern d'"esquerres" fa polítiques de dretes...


4 anys de patiment, i que aquells que voldriem al poder, es restructurin i s'espavilin una micona.




I a seguir fent pressió del carrer... que no oblidin mai que estan allà dalt gràcies a nosaltres!!

dimecres, 4 de maig de 2011

Petita reflexió sobre les influències

Aquests mesos a Finlàndia he descobert o constatat, que les influències que venen de fora, sempre sumen.

I com diu el meu estimat oncle Ernest en el pròleg de Terços Amunt (llibre sobre les músiques dels castells) "Les tradicions no han de ser venerades com si fossin valuoses peces de museu, han de ser vives i dinàmiques, com ho és la realitat".

En aquest sentit jo he detectat tres maneres de fer evolucionar la tradició musical: mantenint instruments i canviant gèneres, o mantenint gèneres i canviant instrumentació i finalment fusionant les coses sense cap mena de complexe (però això són figues d'un altre paner).

El món graller més "tradi" ha fet servir el primer sistema evolutiu: el millor exemple que tenim son els balls de gralles: ens passem pel forro el repertori tradicional i adaptem allò més modern al nostre instrument: una mica repetint el que van fer els grallers de l'època d'or: adaptar les músiques de moda (valsos, pasdobles, xotis, masurques...) al nostre instrument i aquestes músiques han acabat formant part d'allò que avui dia entenem per tradició. Fantàstic, sempre i quan, s'expliqui bé el que es fa i si hi ha llogues de cercaviles de gegants, (o altres bestiaris) adequar el repertori.

L'altre sistema el de mantenir els gèneres amb una instrumentació més rica és el que han fet servir grups que jo denomino com "folkis". En aquest context és on potser és més difícil trobar l'equilibri el balanç del que és genuí (entenent que s'està fent música trad. catalana, o neo trad) amb el que és forani; quina és la fòrmula secreta?

Personalment sóc molt partidari de buscar harmonies que vagin més enllà del I - V - IV - I les nostres melodies, de fer noves composicions i fins i tot de buscar nous tractaments rítmics a diferents gèneres (ara em ve al cap l'exemple del nou ball pla del Marcel) però allò que hem de mirar de mantenir, en aquests temps globalitzadors que corren, són els instruments (dins de grups més rics i grans) i la manera de tocar-los pròpia d'aquí (la nostra estètica tradicional!). El so d'aquests instruments és un patrimoni únic que tenim. I els finesos em donen la raó.

Quin és l'objectiu del post? En primer lloc fer una reflexió personal sobre com hem de fer avançar la música tradicional a Catalunya, entre tots. En cap cas de posar l'etiqueta tú ets genuí i tú no... Questionar-se les coses sempre és positiu.

ENGLISH

After 4 monts in Finland I have noticed that influences are always positive things.

As my oncle says in the prologue of one book ""Traditions should not be worshiped as if they were valuable museum pieces, they must be alive and dynamic as it is reality."

I have found three diferents ways to develop tradition: keeping instruments and changing genres; keeping genres and developing instrumentacion or making fusion stuff.

Gralla's world is using the first way: we have a kind of performance that we name "Ball de Gralles" like "gralla's dance" where we play arrangements of pop and rock hits... Like 100 years ago where this old master's started to compose and arrenge the popular music of those times for gralla (polka, waltz, scotish, mazurca...) that nowadays had become part of our tradition.

The other way to develop tradition is used by this Folk Groups and in this way to work there's maybe the great question: where's the balance: between the new influences and the genuine thinks... Wich's the secret formula?

I think that we must improve harmonies, compose new melodies and also find new rythmics for traditional genres, but I think that we must keep at least the sound of our instruments (inside bigger bands) and the way to play them (the esthetics), in this "globalizating" times that we're living is quite important to keep the sound of our music. This sound is a great heritage that we have. Finns agree with me...

So, let's think how we can move on Catalan tradition, which points we must change and agree! Questioning truths's always positive!

dijous, 28 d’abril de 2011

I això s'acaba..




Hey: English version at the end of the post!!!!!!!

I això ja s’acaba. Quan arribi a barna, dijous que ve (espero que classificats per la final de la copa d’europa) ja faré un post més extens de com han estat aquests 4 mesos lluny de casa entre fineses, finesos i músics d’intercanvi.

Avui però m’agradaria compartir amb vosaltres un sentiment que m’envaeix l’ànima i el cor(t). Com us podeu imaginar tornar a casa és motiu d’alegria, tornar-vos a veure a tots, tornar-me a beure estrelles (i altres beuratges màgics), viure la nostra ciutat: (obro parèntesis moolt gran) sí, té molts de defectes i moltes coses a millorar, però, no sé vosaltres, però quan estàs fora, la trobes a faltar…(tanco el parèntesis taan gran) i també trobo a faltar aquell ambient màgic entre festa popular i festa tradicional, on la gralla pren moolt de protagonisme.

Però no tot són flors i violes (i romaní…) si no que tornar a casa automàticament(e) implica una altra acció: Marxar d’aquí. Merda o Vitu com diuen ells.

No m’esperava pas encapritxar-me del país, o per ser sincer, de l’escola i del seu departament de folk. Tinc la sensació d’haver aprofitat prou bé el temps: no hi ha hagut res que m’hagi quedat amb les ganes de fer, però tot i aixó, se m’ha obert un nou univers davant meu: una llibertat*, una altra manera d’entendre la música folk/tradicional i noves maneres de treballar… que amb només 4 mesos no he pogut assimilar…

Aquest divendres (demà) mini actuació amb la big folk band, una trentena de músics fotent música folk: violins: kanteles, contrabaix , percus i pitus i flautes, dissabte i diumenge es celebra el vapu (una locura), dilluns i dimarts concertexàmen dels dos conjunts on he tocat, dimecres el meu “examen” sol i dijous cap a caseta.
Però estimants, això no s’acaba aquí. (alguns ja sabreu de què parlo, els que no quan torni quedem per fer una cerveseta amb unes braves/olives i us ho explico)

*entenent llibertat com a sinònim d’absència de complexos i on tú mateix t’has de buscar la vida i posar-te a currar


English version

Next thursday I’ll be at home (hopefully with Barça classified for the Final of Champions leage) and then I’ll write a bigger post with a coment of this 4 months away from home and living between fins and exchange students

Now I want to share with you the feeling I’m having in my soul and my heart (it’s a literal translation I don’t know if you can understant what I want to say)… How you can imagine come back to home’s a good thing and means see my catalan friends, drink Estrella Damm (my favourite beer), live Barcelona and also feel this magics moments of folk/trad/popular festivals where Gralla takes an important lead.

BUT I’m not 100 % happy, return Catalonia means leave Helsinki. Vitu, Shit…

I have had really great time, more that what I have expected and I have felt in love with Sibelius Akademy and with his Folk Department (80 % the Folk Deparment). I think I have use so well my time here, I have done all the thinks I want but I have discovered a new univers in front myself: a freedom*, a way to leave and understant folk/trad music and new ways to work… that just with 4 months I wasn’t able to assimilate.

Friday there’s the performance of the Big Folk Band, 30 musiciens playing fiddles, kanteles, percussions, doublebass and flutes, this weekend Vapu, monday and tuesday exam of the two bands where I have played, wendsday my solo exam and thursday back to home.

Buuut, it’s not over…
To be continued…

* freedom as meaning lack of complexes and where you have to work by your own

P.d. Lectors Catalans, feu crítiques constructives a la traducció. If you see mistakes in spell/grammar tell me, I’ll correct!!
P.d.d. If I have som comments in English I promise to translate most of my posts! So, say something

dijous, 7 d’abril de 2011

coming soon



"Giants de La Patum"

"Catalonia is a country between Spain, France, the Pyrenees and Mediterranean Sea, and it has been a crossroad of many different cultures: Iberians, Phoenicians, Romans, Goths, Muslims. All of these different nations have left something to us. So our folk music is a mix between this old cultural inheritance and all of the new popular musics that had come from Europe during XIX century.

In this masterclass I want to explain you the different kinds of traditional/folk music, the instruments and also this dances or performances that had helped to keep the tradition, and why not, learn some tunes and songs. So please, bring your instruments "



Human Towers: "Castellers de Sants, 3d9f a Barcelona"

Folk Dance


Old Dance: Cercolets from Igualada


Next Wednesday 13 of April, Folkdepartment at 15.00

divendres, 1 d’abril de 2011

Kirsi Ojala Palaga



I aquí us deixo, la colaboració que vaig fer al concert de la Kirsi Ojala.


Primer cop que es tocava amb aquesta formació de banyes de fusta, mankeri i liru.


Espero que us agradi, una micona!

dilluns, 28 de març de 2011

Fast-Post

Au, un parell de coses abans d'anar a dormir. No em cagaré en Espanya, i la manca de: "esperit democràtic" que estic notant des de Helsinki aquests últims dies. Però, ja n'hi ha prou. I si fotem el camp?

Divendres feia 11 setmanes que estic aquí, gairebé arribant als tresquarts de l'erasmus. I com us podeu imaginar, han passat volant. Sort que hi ha moltes coses a Barcelona per les que encara vull tornar, però no creia que tot seria tan fàcil, maco i com dirien a l'APM: Maravilloso, Espectacular!!!

Ha arribat el clarinet baix desaparegut del departament de folk. Una joguina nova, jaja!

Us prometo un post amb les diferents activitats extramusicals que faig aquí, i de moment, per obrir l'estòmac un breu avançament. (com haureu descobert, el meu pare i la meva mare llegeixen el blog, i, tot i que ja estan curats d'espants, hi ha una part que la censurarem!!!) Sauna, Esquí de fons, Patinatge sobre gel, Natació al gel, "Fumbol", no pegar-se trompades mentre es camina i vigilar que no et caiguin a sobre neu de les teulades!

I demà un dels dies més importants de l'estada aquí. Concert del projecte final de la Kirsi Ojala (es llegeix oiala) "Wind on wind" un concert on per primer cop (segons ells) es faran sonar junts diferents instruments de vent de la tradició finesa. Jo tinc la sort, plaer i oportunitat de tocar-hi amb el Liru (el saxofonet que us vaig presentar fa uns dies) en un conjunt de 3 banyes de fusta un mankeri greu i un liru. Com podreu imaginar estic moolt emocionat.


A més, el dia 13 d'Abril, màsterclass de música tradicional catalana (la faig jo), primers dies de maig concerts/examens i en una setmaneta de viatge al centre de Finlàndia amb altres estudiants de Siba i de la universtat d'arts.

Espero que el 10Abril TOTS ANEU A VOTAR (tan sí com no, però millor sí!!!!!), jo ja ho he fet I, HE PENJAT LA PANCARTA AL MEU BALCÓ! (amb permís del suís i l'alemany, aquest a més, ha entès les inquietuds "separatistes" dels catalans")



I com diuen els finesos:

Hyvä yötä!!