Històries gralleres

Potser que algun de vosaltres conegueu un grup de grallers mític.


Aquests son els Romeas, i eren del Vendrell, Baix Penedès.

Tot fent un treball he pogut riure amb un parell d'anècdotes que en Joan Tomàs i en Joan Amades varen recollir.

Avui però, només us explicaré d'on ve el nom...

Fa molts anys, es va estrenar una obra al teatre Romea de Barcelona, que en una escena requeria la participació d'uns grallers ja que es volia crear el màxim ambient possible de Festa Major.
Per fer-ho el director o el escriptor de l'obra va decidir llogar un grup de grallaires, com que aquest era del Vendrell, va contractar dita colla, els Romeas.
Aquests un cop havien acabat la "lloga" van decidir quedar-se amb el nom del teatre de Barcelona, per així obtenir més reconeixement...

El seu timbaler, en Francàs, és un personatge curiòs, entre moltes de les anècdotes que Joan Tomàs i Joan Amades van recollir, n'hi ha una de curiosa que parla del Ball de Diables del Vendrell i de sun fill.
En Francàs havia estat requerit tot sovint per anar a tocar amb el Ball de Diables del Vendrell, però sempre hi va refussar (segons Tomàs i Amades) perquè trobava el ball una pocasoltada!
Ara bé! el seu fill, ja pare de família quan va passar l'anècdota, va explicar a Tomàs i Amades, que ell era el tabaler de dit ball, però que la condició que havia de mantenir l'anonimat de la seva persona. D'aquesta manera va aconseguir amagar al seu pare que ell era el tabaler del ball de diables.

Els Romeas. Foto extreta del blog de l'Adrià Grandia! http://adriagrandia.wordpress.com/

Blanc i Negre "Mix"

La primavera va arribant, i amb ella els primers bolus de l'any (i les primeres alèrgies...)!


Ara ja toca rebuscar dins l'armari les camises blanques i els pantalons negres; l'uniforme "camareru" per excel·lència!Un dia, tots els grallers del mon mundial, ens haurem d'asseure i decidir si canviem aquest uniforme... Mentrestant és curiòs veure com cada grup es crea la seva pròpia vestimenta:
Marro i Negre, Lila bufanda i Negre, Negre Rallat i Negre...

Però l'homegeni és blanc i negre.




Ah! i Molt important: Ja hi ha coques amb cireres!!

Felicitats

Jaume, Jordi

Felicitats!!


per ser els primers d'acabar de l'esmuc! (amb la gralla)

per demostrar al món musical, que la gralla és un instrument a tenir en compte!


Per tu Jordi, per donar una "lliçó de contemporaneitat", i per un(s) concert(s) impressionants! nets, plens de dinàmiques, afinats, amb bon gust... Amb la col·laboració d'en Pere Olivé, sense desmereixe'l

I a tu Jaume, per tenir els collons, els SANS COLLONS de fer un concert diferent: estils ben diferents: medeival, renaixement, barroc, contemporani, jazz, rumba, tradicional, "de l'est", de fanfarra, de moltes gralles, canyes i tudells (i d'això en donc fe!!!) i per haver mobilitza't una 37 de músics!


Gràcies per haver-nos deixat unes noves bases, més altes del que poca gent s'imaginava fa 6 o 7 anys, i per haver-nos posat el llistó així d'elevat!

pararàpapàà

Demà St Jordi.

Lu dia dels enamorats, i el més important...

Reestrena del Conte del Patufet 2.0!

Recordar...

Dissabte ens deixava el Jesús.


Tot i això cada un de nosaltres segur que en guardarem un petit record, perquè ell sempre estava pendent de tot.
Jo el record més intens que en tinc, i que vull guardar amb mi; va ser just fa un any: ell estava fent la junta actual i un bon dia em va enganxar per banda, i em va deixar anar un:
-Manu, què hem de fer per arreglar les gralles dels castells?

Per mi aquest comentari va suposar dues coses: per una banda va ser un "calla! que la colla mostra interès per les gralles" i per l'altra "mira que bé, la meva opinió es valora quan es parlen de gralles".I la conseqüència va ser millorar la feina que feiem divendres i els dimarts, i poc a poc, els resultats s'escolten a plaça.

El cas, és que avui t'he recordat Jesús.

Perquè a classe, hem fet una petita audició i hem tocat una obra que tracta d'una altra castellera que també va marxar quan no li tocava.


i...




he tingut una idea!


p.d. m'agradaria agrair molt especialment als Castellers de Barcelona i a la Jove de Sitges que vinguèssin a fer-li un pilar al Jesús.

13 anys d'escoltisme

Fa un setmana i 4 dies que vaig deixar el cau. I necessito explicar-vos els motius pels quals, he deixat l'agrupament del que he passat per totes les unitats.


Suposo que molts sabreu que aquest any al cau ha estat molt difícil per mi.

D’una banda, perquè la meva professió m’ha impedit seguir regularment les activitats del cau, i d’altra banda, perquè tot i formant part del consell amb algunes responsabilitats concretes (tresoreria, quinzè aniversari) i per tant, havent d'invertir en elles una sèrie d'hores del meu temps, seguia a l'agrupament pràcticament desconnectat del seu dia a dia.

Aquesta situació plantejada ja a començament de curs requeria un esforç per part meva i una complicitat per part de la resta del consell.


I finalment ha arribat un punt de dir prou. Adéu.


Segur que no he fet prou esforç o no l’he fet en la direcció correcta, però tampoc he rebut el feedback suficient per part de consell.

Dic això, perquè durant tot aquest any, he viscut mil i una situacions, que poc a poc m'han anat cremant i m'han fent veure que cada cop era menys necessari a l'agrupament, tant en relació a la tasca pedagògica del cau com en relació a la seva gestió

Per posar un exemple, la polèmica amb el càrrec de tresoreria.


Tornant a la reflexió inicial, és just assumir que el meu compromís no ha estat com el d'altres membres de consell i assumeixo també els inevitables errors que he comès derivats de la meva situació.



Dit això deso el fulard a l'armari.


No patiu, que encara està al cor.

Decisions Importants

En poc menys d'una setmana he pres dues decisions importants i transcendentals de la meva vida.

en primer lloc, si tot va bé, l'any que ve marxo d'erasmus a Helsinki, a Finlàndia a estudiar a la Sibelius Akademi.
La decissió la vaig pendre en base dos arguments. A) fotre el camp del país una temporadeta, i tornar una mica més sanejat! B) Per raons X i Y i Z haig de fer la carrera en 5 anys (n'hi porto 3) i llavors, com es donen aquestes circumstàncies, crec que és millor anar a passar una mica de fred.

sabeu què es menja a Finlàndia?? és una de les grans preucupacions que tinc a hores d'ara...

En segon lloc, divendres vaig plegar del cau. Un dia d'aquets, quan hagi assimilat tot el què ha passat, ja ho explicaré amb pèls i senyals.




doncs res.

Hereu visionari! Barcelona 2020!!!


p.d. espero que a Helsinki no es colapsin per una nevadeta, pq si passa això cagadeta pastoreta!