dilluns, 21 de juny de 2010

Cultura Popular i Tradicional "De Qualitat"

La gràcia de les manifestacions de cultura tradicional i popular és que els que en som representats (per aquestes manifestacions) ens hi sentim identificats. Fins aquí tothom d'acord no?

Ara bé: Què passa, i què hem de fer quan ens fa (o em fa) VERGONYA algunes manifestacions concretes de la nostra "Cultura Tradicional i Popular" (terme sobre el que n'hauríem de parlar extensament algun dia). No posaré cap exemple concret (per no guanyar-me enemistats) però suposo que molts dels que em coneixeu ja sabeu de qui o de què parlo.

Jo personalment, diumenge passat, assistint a un d'aquests actes de "Cultura Tradicional i Popular" dels que em fan passar VERGONYA, vaig veure la solució perfecte i magnífica:

Ens hem d'inventar un nou segell, una nova denominació: "cultura tradicional de qualitat", i és sota aquest segell on hi englobarem aquelles manifestacions que ens fan sentir orgullosos de ser el que som.

Per fer aquest blog una mica més participatiu, m'agradaria generar un debat sobre què i perquè ha d'entrar dins aquest nou segell, siusplauperfavor, deixeu els vostres comentaris del què ha d'entrar on diu "comentaris".

Començo jo.
Dins: El mon casteller de més de 7 pisos amb música digna
Fora: Els gegants lletjos amb grallers que desafinen (i no saben que estan perjudicant a l'instrument)

10 comentaris:

  1. Hola Manu,
    entenc el que planteges en el teu post, i comparteixo el neguit que et generen alguns intents de cultura popular i tradicional que grinyolen per totes bandes, i que et provoquen aquesta sensació de vergonya. Però, com es quantifica aquesta "qualitat" que reclames ?

    Per mi, al posar el segell de "Cultura tradicional de qualitat" et deixes de banda el que acostuma a ser la clau de l'èxit d'aquestes expressions, "Popular", és a dir la possibilitat/necessitat de que hi pugui participar tothom. Això, però, no s'ha de renyir amb la qualitat.

    Quantificar la qualitat d'una expressió cultural és complicat, ja que topes de ple amb la subjectivitat. Sigui com sigui penso que és erroni contemplar-ho des d'un punt de vista numèric com passa amb l'exemple que poses de les colles castelleres. Estaràs d'acord amb mi que hi ha colles castelleres que aixequen castells de 7 i de 8 i que en ocasions et costaria posar-los un segell de "qualitat". Cercaviles desestructurats, entrades a plaça que fan fredat,cap respecte per un mínim de litúrgia a plaça, mal uniformats i un llarg etc al que fàcilment podràs afegir-hi la corresponent part musical.
    D'altra banda trobaràs colles que habitualment fan castells de 6 i que desenvolupen l'activitat amb moltíssima dignitat.

    Penso que per poder fer un dins/fora cal definir el què i el com de cadascuna d'aquestes expressions.

    Marc (de Sant Cugat)

    P.S. Fins avui no coneixia el teu blog. Beneït Facebook ;)

    ResponElimina
  2. Marc, crec que el Manu no volia despreciar ni deixar fora les colles castelleres de menys de 7 pisos, sino les que de més de 7 amb grallers que fan pena. M'equivoco?

    Encara que el sentiràs dir que els castells de 6 són balls de valencians...jejeje

    Fora:
    -Les batucades en cercaviles de cultura popular i tradicional catalana.
    -Les canyes de dolçaina amb les gralles i les caixes enlloc de timbals!
    -Ballar la polca d'ours al final de totes les actuacions castelleres i maltocada per grallers que a sobre van amb canya de dolçaina jaja
    Dins:
    - Els diables amb tabalers tradicionals.
    - Els grups de grallers i timbalers que s'esforcen i reben una formació mínima abans de sortir a tocar al carrer.

    Au!

    ResponElimina
  3. No hi puc estar més d'acord amb vosaltres. I hi afegeixo:

    Fora:
    - Els castellers de folre sense faixa i la camisa per fora. (Diumenge a Badalona se'n va veure algun)
    - Els grallers que toquen sense parar abans de començar els cercaviles.
    - I de dubtosa permanència el" tradicional" Gener, Febrer i Passi-ho bé.
    - Els grups que acompanyen els gegants on hi ha 15 caixes, 3 bombos i 2 gralles.

    ResponElimina
  4. Pau_Igualada:

    Totalment d'acord en la creació d'aquest segell. Ara, és un fet molt difícil. Començant en la qüestió d'on és el límit que marqui l'englobació d'aquest segell. Tot i això probablement el que és més fàcil és marcar el que s'hi engloba.

    -Grallers amb inxa, acompanyats per un tipus de percussió mantenint una proporció entre grallers i percussionistes. Que no hi hagi un excés de grallers en un mateix grup ( Ex: 7 grallers).
    -Que s'exigeixi un mínim nivell per tocar la gralla en públic i així no desvirtuar l'instrument.
    -Gegants de veritat. Reis, nobles... Ni pagesos, ni éssers fantàstics...
    -Balls dignes, amb un vestuari correcte i unes coreografies treballades.
    -Protocols fets per experts.
    -Balls de diables a la zona on pertoca i si altres llocs ho volen agafar també. Correfocs a les cercaviles/processons no!
    -El Sant corresponent a la festa celebrada que surti a la cercavila/processó.

    ResponElimina
  5. és evident que quantificar la qualitat de qualsevol cosa és molt difícil i més quan hi entren coses tan diverses. L'objectiu d'això era un simple exercici d'estrujar-se una micona les neurones.

    Marc raó quan no faig servir l'adjectiu popular! Ara bé, el que és popular en aquest país no és la cultura; és la teleporqueria i el futbol... així que és un punt una mica controvertit.
    Pel que fa a les colles de sis més dignes que algunes de set hi estic totalment d'acord, però si en aquest segell hem de ser exigents hem de valar-ho tot: tamany del castell i la ritualitat (per anomenar-ho d'alguna manera).
    L'esforç d'aquestes formacions també s'ha de valorar, evidenment, i segurament més que la "qualitat" però aquest exercici intelectual parlem de qualitat i no esforç.

    I finalment Pau, els gegants de Reus, que son Bicentenaris no son ni reis, ni nobles: (Una parella d'Europeus, una parella de moros i una parella d'indis)... hauriem de buscar la fòrmula!

    Gràcies per opinar!

    ResponElimina
  6. Sovint es difícil posar normes o restringir la participació d'aquests actes/festivitats i hi hauria revoltes absurdes per part dels afectats... Tot i que m'encantaria que s'haguessin de passar càstings de qualitat i coneixement abans de sortir al carrer a tocar.

    La feina però està en que els que coneixem de què van les coses, procurar inculcar, i ensenyar als que ho desconeixen. El camí es més dur potser, però més productiu i satisfactori a la llarga.

    A mi el que em fa vergonya és que tothom s'atreveixi a pontificar, quan la majoria d'aquests que pontifiquen són uns autèntics ignorants. I a més toquen malament i desafinats i només saben la polca d'ours i etc...

    Estic bastant d'acord amb les coses que han d'anar fora. Però hem de fer que aprenguin que les coses que diem que es quedin dins, les valorin com es mereixen. Per tant, actuem, no restringint, sino ensenyant. Ja que tot pot tenir la seva cabuda (sobretot quan es fan les coses amb ordre!) I el lloc dels desafinats és o bé a casa estudiant o bé a classe amb el professor per corregir-ho.

    ResponElimina
  7. El dia en que els tècnics dels ajuntaments planifiquin les festes majors amb criteris qualitatius, i no econòmics, el problema s’acabarà ràpid.

    Actualment, prefereixen que els gegants de la seva vila els treguin gent “voluntària”, i aquests aporten els “músics”. Fills, parelles, gent que no serveix per altres tasques..., tot serveix com a graller o tabaler, i com organitzen trobades per quatres rals, portant a la seva vila més colles amb el seu perfil, a l’ajuntament de torn li surt molt bé de preu.

    Només ha d’aportar alguns calerons pel tiberi de torn, apart de la subvenció anyal a la colla, tallar alguns carrers, i poca cosa més.

    Quan pensin en dignificar l’activitat de debò, començant per una Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya que aplica un criteri quantitatiu (a més colles, millor va el món geganter) girant el cap a tots els problemes qualitatius, seguint per les colles geganteres i rematant amb els ajuntaments, segurament hi haurà canvis reals.

    Mentrestant, la resta, podem seguir picant pedra...

    ResponElimina
  8. Osti nen, que complicat.

    Segell de qualitat és molt difícil d'inculcar en tot cas s'hauria d'aplicar a diferents nivells. La tasca que fa un gegant d'escola no és la mateixa que fa un gegant de la ciutat. I segur que aquest gegant d'escola no entrarà dins del nivell de qualitat desitjat, però té una funció.

    Qualitat:
    - Bons flabiolaires.
    - Bons grallers.
    - Bons sacaires (diuen que n'hi ha al costat dels violes bons, Gerard és broma jajaja)
    - Gegants que ballen i no són traginats.
    - Colles de gegants on l'important és la figura i no el portador.

    No qualitat:
    - Bombos acompanyats per gegants i algun terrorista de la gralla.
    - Trobades de gegants (algú té els ous de recordar quins gegants van anar l'any passat a la trobada d'on cristo va perdre l'espardenya?)
    - Pobles i ciutats que copien i després de fe-ho malament no admeten que és una còpia.
    - Gegants raros del cagar.
    - Tot el que vingui de Reus (Manu és broma, només era perquè et piqués la vena pro-reusenca).
    - Experts en putuculs amb nom i cognom d'una sil·labacada un que diuen que els gegants de Mataró sempre han anat amb gralla.

    ResponElimina
  9. Trentu, vigila amb el que dius, que sé on vius! i quins son els teus vicis!!

    ResponElimina
  10. Només dir-vos que a la meva ciutat (Badalona) han hagut de tancar la Escola de Música Tradicional gràcies al poc recolzament de l'administració...

    http://badabit.org/20100727/tanca-lescola-de-musica-tradicional-de-badalona/

    ResponElimina