diumenge, 25 d’octubre de 2009

el de fora, pel sol ser de fora ha de ser millor?


el títol del post, està copiat d'una bonica cançoneta de Mesclat.


avui m'agradaria expressar un sentiment que no té a veure ni amb el cau ni amb els castells (oju! 5d8 descarregat!) sino que té a veure amb la música, concretament amb els estudis "superiors" de música.

Ras i curt, m'agradaria dir que n'estic fart d'analitzar i transcriure músiques d'on "cristu va perdre l'espardenya" (que son molt interessants i és súper interessant veure les diferents concepcions que es té de la música arreu del mon) i que ja va siguent l'hora, que comencem a valorar tot el patrimoni musical que tenim als països catalans i a la península ibèrica!

Perquè ara està de molt de moda ser multiculti, però amics, que no és important saber qui som i d'on venim??

Que de les polifonies dels pigmeus de les filipines al pop més "comercial" a casa nostra tenim mil i una músiques per conèixer!!

5 comentaris:

  1. Precisament manu, es tracta de conèixer-ho tot. Però, òbviament no es pot conèixer tot en 3 hores setmanals...

    Conèixer lo de fora també ajuda a entendre el que tenim a casa i a saber-ho valorar. De vegades hom no se n'adona del que té fins que no ho veu "des de fora".

    Analitzar musiquetes "d'on cristo perdé l'espardenya" t'ajudarà a madurar les idees sobre la teva música d'origen. Per no caure en lo típic de creure's que NOMÉS es bo tot lo autòcton. El "chovinisme" tampoc és bo. En fi, ens hem de prendre les coses amb filosofia (amb el sentit etimològic de la paraula; el gust pel coneixement!)

    Salut!

    ResponElimina
  2. sisi,

    una cosa no treu l'altra!
    però estem abusant del de fora! i no fem pràcticament res del d'aquí!

    evidentment que cap extrem és bo! però es que ens estem apropant perillosament al d'abandonar el propi d'aquí!

    ResponElimina
  3. Manu, prou raó tens amb la mà de feina que hi ha per aquí. Però no et desanimis, jo crec que hi ha de tot, i que potser sí que hi falta equil·libri però... Hi ha temporades que et sentiràs envoltat per professors que parlin més d'aquí que de fora... A mi m'ha passat tot això. Ara, no et vull negar que es podria fer molt més d'aquí en general.

    ResponElimina
  4. Manu, m'agrada el teu bloc. Si vols treballar amb musiques nostrades hitòriques, et recomano els llibrets del Francesch Pelay Briz "Cansons de la terra: Cants populars catalans". Té 5 volumns i es 2 primers gràces al google books els tens en línia a: http://books.google.es/books?hl=ca&q=cansons+de+la+terra&btnG=Cerca+llibres

    Si vols et passo més referències.

    ResponElimina