El Cau

Aquest cap de setmana finalment he pogut fer pública una decisió que he anat madurant tot l'estiu.

i és que com cada any, a principis d'Octubre es fa la sortida de passos*, potser la més especial de totes les de l'any, i enguany per mi ho ha estat encara més.

A ningú se li escapa que a la vida tot no es pot fer, i arriba un dia que s'han de prioritzar les coses... el cas és que he arribat a un punt on la música i el cau deixen de ser comptibles, i pertant m'ha tocat prendre una dura decisió...


Ara bééé, com sempre no tot a la vida és blanc o negre, sempre hi ha espai pel gris (i si és brut com el de la camisa dels castellers de sants encara millor!!) i hi ha mil maneres de participar del cau.

Pulutan, la realitat d'enguany és la següent: segueixo al cau PERÒ no estic en actiu portant unitat: és a dir soc una espècie de jugador suplent, que va a tots els entrenaments (consell) però només juga el partit quan se'l necessita.

Així que després de 13 anys transformant-me per transformar la societat (amb l'escoltisme) el meu 14è any d'escolta espero portar dignament, aquest any de 15è aniversari de l'agrupa!



*petit apunt, pels que no esteu familiaritzats amb el vocabulari escoltil, és la excursió on es canvien les unitats del curs anterior per les del curs que entra