el de fora, pel sol ser de fora ha de ser millor?

el títol del post, està copiat d'una bonica cançoneta de Mesclat.


avui m'agradaria expressar un sentiment que no té a veure ni amb el cau ni amb els castells (oju! 5d8 descarregat!) sino que té a veure amb la música, concretament amb els estudis "superiors" de música.

Ras i curt, m'agradaria dir que n'estic fart d'analitzar i transcriure músiques d'on "cristu va perdre l'espardenya" (que son molt interessants i és súper interessant veure les diferents concepcions que es té de la música arreu del mon) i que ja va siguent l'hora, que comencem a valorar tot el patrimoni musical que tenim als països catalans i a la península ibèrica!

Perquè ara està de molt de moda ser multiculti, però amics, que no és important saber qui som i d'on venim??

Que de les polifonies dels pigmeus de les filipines al pop més "comercial" a casa nostra tenim mil i una músiques per conèixer!!

companys

avui fa 69 anys que Lluís Companys va ser assassinat (que no afusellat) pels franquistes.
fins a dia d'avui l'únic president europeu assassinat per un altre règim polític!


abans de morir només va dir: "Per Catalunya".


veient com estem, em remetré a una altra frase cèlebre, pronunciada uns quants segles abans.

"Vergonya, Cavallers Vergonya!"

aviam quan l'estat "democràtic" aspanyol fa justícia i invalida el judici sumaríssim al president

Al Tall – Cançó des de València-Vergonya,Cavallers,Vergonya

El Cau

Aquest cap de setmana finalment he pogut fer pública una decisió que he anat madurant tot l'estiu.

i és que com cada any, a principis d'Octubre es fa la sortida de passos*, potser la més especial de totes les de l'any, i enguany per mi ho ha estat encara més.

A ningú se li escapa que a la vida tot no es pot fer, i arriba un dia que s'han de prioritzar les coses... el cas és que he arribat a un punt on la música i el cau deixen de ser comptibles, i pertant m'ha tocat prendre una dura decisió...


Ara bééé, com sempre no tot a la vida és blanc o negre, sempre hi ha espai pel gris (i si és brut com el de la camisa dels castellers de sants encara millor!!) i hi ha mil maneres de participar del cau.

Pulutan, la realitat d'enguany és la següent: segueixo al cau PERÒ no estic en actiu portant unitat: és a dir soc una espècie de jugador suplent, que va a tots els entrenaments (consell) però només juga el partit quan se'l necessita.

Així que després de 13 anys transformant-me per transformar la societat (amb l'escoltisme) el meu 14è any d'escolta espero portar dignament, aquest any de 15è aniversari de l'agrupa!



*petit apunt, pels que no esteu familiaritzats amb el vocabulari escoltil, és la excursió on es canvien les unitats del curs anterior per les del curs que entra