Avui fa 7 anys que amb ma germana vam anar a unes colònies de música folk; sense conèixer ningú i compartint 5 grans dies amb una 30 de persones, fent després un concert final a la trobada d'acordionistes d'arsèguel.
Poc a poc, aquelles colònies van anar creixent de gent (ma germana va deixar d'anar-hi): el meu últim any erem uns 80. Ara farà dos anys he deixat d'anar a les colònies, a la trobada hi he anat aquests 6 anys.
Però enguany no podré anar a la trobada; i he tingut la necessitat de tornar a pujar allí dalt; a visitar aquells que avui estan fent les colònies, i escoltar el concert que tocaran.
No és fàcil fer sonar una orquestra de 80 músics, amb instruments tan diversos com acordions diatònics, violins, violes, xellos, contrabaixos, pitus catalans, pitus classicorrus; i avui, escoltant l'assaig general seu no he pogut evitar sentir un calfred.
Quines granes estones vam passar en aquell poble no?
l'any passat sonaven així (jo ja no hi era... :( )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada