dimarts, 16 de març del 2010

13 anys d'escoltisme




Fa un setmana i 4 dies que vaig deixar el cau. I necessito explicar-vos els motius pels quals, he deixat l'agrupament del que he passat per totes les unitats.


Suposo que molts sabreu que aquest any al cau ha estat molt difícil per mi.

D’una banda, perquè la meva professió m’ha impedit seguir regularment les activitats del cau, i d’altra banda, perquè tot i formant part del consell amb algunes responsabilitats concretes (tresoreria, quinzè aniversari) i per tant, havent d'invertir en elles una sèrie d'hores del meu temps, seguia a l'agrupament pràcticament desconnectat del seu dia a dia.

Aquesta situació plantejada ja a començament de curs requeria un esforç per part meva i una complicitat per part de la resta del consell.


I finalment ha arribat un punt de dir prou. Adéu.


Segur que no he fet prou esforç o no l’he fet en la direcció correcta, però tampoc he rebut el feedback suficient per part de consell.

Dic això, perquè durant tot aquest any, he viscut mil i una situacions, que poc a poc m'han anat cremant i m'han fent veure que cada cop era menys necessari a l'agrupament, tant en relació a la tasca pedagògica del cau com en relació a la seva gestió

Per posar un exemple, la polèmica amb el càrrec de tresoreria.


Tornant a la reflexió inicial, és just assumir que el meu compromís no ha estat com el d'altres membres de consell i assumeixo també els inevitables errors que he comès derivats de la meva situació.



Dit això deso el fulard a l'armari.


No patiu, que encara està al cor.

dissabte, 6 de març del 2010

Decisions Importants

En poc menys d'una setmana he pres dues decisions importants i transcendentals de la meva vida.

en primer lloc, si tot va bé, l'any que ve marxo d'erasmus a Helsinki, a Finlàndia a estudiar a la Sibelius Akademi.
La decissió la vaig pendre en base dos arguments. A) fotre el camp del país una temporadeta, i tornar una mica més sanejat! B) Per raons X i Y i Z haig de fer la carrera en 5 anys (n'hi porto 3) i llavors, com es donen aquestes circumstàncies, crec que és millor anar a passar una mica de fred.

sabeu què es menja a Finlàndia?? és una de les grans preucupacions que tinc a hores d'ara...

En segon lloc, divendres vaig plegar del cau. Un dia d'aquets, quan hagi assimilat tot el què ha passat, ja ho explicaré amb pèls i senyals.




doncs res.

Hereu visionari! Barcelona 2020!!!


p.d. espero que a Helsinki no es colapsin per una nevadeta, pq si passa això cagadeta pastoreta!