El viatget va començar un bon dia amb la trucada d’un bon músic i millor persona (l’Oriol Mestres). Aquell dia però, el menda s’havia deixat el mòvil a casa i la bona notícia diria que em va arribar a travès de l’Heura. Vaig aconseguir parlar amb l’Oriol i em vaig liar a muntar el grup (ja que el meu grup no podia venir-hi ningú).
Després de dos dies d’infart, perseguit per en Toni Lucena (“Toñi” en Polonès) i perseguint als afortunats que vindrien de viatge amb mi; vam aconseguir muntar un mexambrat: 4vents, Canya d’Or i Bufandes.
El seguent record el tinc ara fa una setmana, despertant-me a les 3 del matí per anar a buscar un nit bus que ens havia de portar a l’aeroport del prat per agafar un vol direcció Zurich que al seu torn ens havia de portar a la capital Varsòvia.
I el mateix dimecres, a quarts de quatre de la tarda, ens plantàvem a l’hotel que era un edific reconvertit: antingament era la seu del sindicat de professors del Partit (Polònia va estar sota una dictadura comunista). Aquella mateixa nit vam anar a sopar amb la ideòloga de tot el projecte “l’Ewa” i vam aprofitar per fer un tour turístic per la ciutat.
En aquest viatge, l’arquitectura no ha sigut pas la meva principal preucupació, i realment un cop tornat, he vist que de la ciutat tinc pocs records: Diguèssim que el 1944 entre els Nazis, i els Russos van arrassar tot el centre de la ciutat. I tot el centre ha estat reconstruit. Però hi ha com dos centres: el centre “antic” i el centre “cultural”. Nosaltres bàsicament ens vam moure per l’antic, un gran passeig amb diferents edificis guvernamentals i unis a banda i banda. Uns carrerons entranyables amb una alta densitat d’esglèsies per metre quadrat i una plaça amb una sireneta al mig, i tot d’edificis de colors als voltants.
Tornant al sopar, vam descobrir tot de coses interessants: les cerveses no es beuen per copes, o canyes: es prenen de mig litre en mig litre. Hi ha molts tipus de vodka, i ells el fan anar com si fòs aigua (ei, però després del xarrup se foten suc de grosella!!!).
El dia següent vam poder dormir fins que s’acabava l’esmorzar de l’hotel (s’acabava a les 10 i nosaltres a les 10 menys 5 minuts ens hi presentàvem!!! No fos caaas!!!!). Aquell matí vam tenir el primer contacte amb els gegants que haviem anat a acompanyar!! (que no us ho havia dit??, la història era anar a acompanyar als gegants del Chopin i la Georges Sand, que els havien estrenat com a un dels actes de commemoració del bicentenari del naixement del pianista polonès) (en Gerard Pouget us explica al seu blog millor que jo la història d’aquestes figures)
El contacte amb els gegants (per si us havieu perdut) va ser al conservatori local. Un cop els vam haver vist després d’haver buscat una flautista que ens havia fet una foto i havia parlat amb castellà amb nosaltres… vam decidir passar tot el dia patejant pel centre (de Dia) dinant menjar tradicional polonès: pastes i pizzes! (era un xiiist!!!). Després de dinar, les estones d’oci es varem acabar, i vam tornar cap al conservatori per fer la primera super cercavila amb les figures.
La cercavila va ser d’allò més juantxi, que si teniem permisos, que si no en teniem, que si ens sobrava temps i aprofitavem l’avinantesa per anar a fer un cafè (i una visita al WC una mica desafortunada) i finalment vam acabar de tocar davant la porta de l’òpera! AL LOROOO!! Que ja hem fet sonar la gralla a l’òpera de varsòvia... el problema el vam tenir quan ens van sortir de dins la òpera 4 goriles amb cara de pocs amics, però per sort, la ideòloga de tot el tinglado va sortir a protegir-nos i a negociar amb dits gorioles que podriem tocar enfocant l’instrument cap enfora. Després de tot el xou vam sortir amb la filla de l’Ewa i el seu promès (no en recordo els noms) una parella que en el futur ens donaria grans moments.
L’endemà jo vaig ser un dels “escollits” per anar a la recepció oficial, d’aquí en vam treure vàries coses bones:
- El crit de TOOOOÑÑÑÑIIIIIII!!!!!
- Una copeta de champage francès i el xou d’obrir l’ampolla
- Uns regalets preciooosos
- I una magnífica visita per les vísceres de l’òpera varsoviana!!
A més, també vam coneixer el president de l’institut chopin, un dels que havia fotut més peles al projecte i ens va explicar com de fantàstic era el compositor polonès.
La tarda la vam aprofitar per anar a fer unes magnífiques fotos al monument de Chopin situat en un parc a 20 minuts de bus del conservatori… Fent les fotos l’Oriol i un servidor vam aprofitar per fer campanya per la declaració del fet casteller com a patrimoni de la humanitat. (sisis, ja sé que som uns pesats i uns friks, i que un acte de índole merament gegantera els castellers sobràven… però, ja sabeu que soc un frik i n’estic orgullòs de ser-ho!! I a qui no li agradi: 2 pedres).
Després de la sessió de fotos, vam començar la segona cercavila, encara més juantxi que la del primer dia. La vam emmarcar dins dels actes d’un festival de masurques poloneses, i vam tenir la sort d’escoltar la tradició polonesa viva: ens vam tornar amb un grup d’avis polonesos que tocaven masurques interminables amb violí, acordió i bombo i triangle!! La cercavila que havia d’arribar a l’auditori d’allí (no en recordo el nom) no va fer ni la meitat del recorregut previst, però vam tenir la sort de ser gravats per un documental tocant el ball dels gegants com a 3 vegades i mitja.
Vam acabar la nit al festival de masurques, personalment prefereixo la manera de ballar més mediterrània: menys voltes i més agarraeets!!
Lu dia sigüent vam anar a visitar el museu de la insurreció del 44. Explicava com els nazi amb la passivitat dels russos comunistes havien deixat varsòvia en ruines. Un exemple de com s’ha de tractar la memòria històrica, i no el que es preten fer en aquest país!!!
La tarda va acabar intentant colant-nos a l’edifici més alt de varsòvia, per unes escales d’incendi, i la nit sopant amb la Magda i el seu company (molt bona gent) acabant al mateix festival de la nit anterior, i de camí a l’hotel fer una parada tècnica amb la filla de l’Ewa i el seu xicot, reconvertint l’adrià al mon dels castells i dormint molt poques hores abans d’empendre el viatge de tornada.
TOMA YA!
Els que hagueu arribat fins aquí baix felicitats!! Ara a continuació us aniré detallant 4 coses bàsiques del viatge:
L’equip humà:
- Coordinadora de Geganters de BCN: Toni, Josep Maria i Èlia, Jose i l’Helena (la princesa pinguina)
- Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya: Santi i Pilar, Adrià, Rober i Àlex (els nens de l’expedició)
- Deskonieks, els grallers: Jaume, Oriol i Joana
- Organitzadors Polonesos: Ewa, Magda i Jasiek
- Altres personatges a destacar: La filla de l’ewa i el seu xicot! Un paio que tocava la tuba i treia foc per la campana, la flautista de la foto, i certa ballarina que va tenir mal de panxa (jojoj)
Grans moments:
- intents de copiar un video clip d’en quimi portet a tots els llocs importants
- certa febre pilanera, durant el dia i de nits
- el ball dels pinguins, al toc d’inici de l’any q ve
- cert contracte firmat en un tovalló de paper (com el Messi) i les posteriors converses en llocs més privats
- Txeee quines pierneesh
- La planta 27 i les reparacions del sector jove i gralleru
Coses que heu de saber si mai aneu a polònia:
- la traducció de ets molt guapa és: ieshtak pieuknak
