Pitus Finesos!

Pitus en tant que instrument de vent, no sigueu malpensats, que ja sé que us encanta!!

Avui us presento tres instruments de vent que de moment he estat tocant (amb més o menys gràcia) i que son de la tradició finesa.

Flautes d'harmònics :
Instrument llarg i prim amb tres forats: el de bufar, el bisell i el de sota de tot i que pot estar en diversos tons. Els seu funcionament és bastant senzill: A partir de la pressió d'aire busques i fas sonar els diferents harmònics naturals de la fonamental. A més tapant el forat de sota de tot trobes una altra sèrie harmònica, un to per sota. Per tant en resulta la escala d'harmònics naturals. Us deixo amb una foto d'un model en Fa i un altre en Re.

Cançó noruega



La Flauta d'en Teppo. "paimensoittu" Teppo Reppo va ser un virtuós de la música folk i tradicional de la carèlia, una regió culturalment diferent a cavall entre rússia i finlàndia, d'ell es van recollir diferents tonades i diferents gravacions i diferents instruments. Aquesta és una còpia d'un dels seus models de flauta. Tenia la costum de tocar amb dues flautes a l'hora! (com algun flabiolaire antic que anava tocant als trens per guanyar quatre rals)

La Flauteta aquesta podriem dir que esta afinada en do, però com el flabiol català, té dues notes "extres" el Sibemoll i el La per sota, per tant sembla que esta afinada en un La Frigi amb la sisena major... JAJA


Una de les Tonades d'en Teppo!



Mankeri i Liru

Instruments de canya simple el Mankeri és cilíndric i el Liru el cònic. Desgraciadament la tradició d'aquests instruments i estan Reconstruits i Recuperats.

Ambdos estan afinats en Re Major.

El Mankeri que és cònic la "segona octava" de fet és una dotzena (8a + 5a) com el clarinet, per tant, hi ha una sèrie de notes que no es poden fer.

El Liru en canvi, com que és cònic hauria de produir la octava. però AILAS! dona una 9a!!!! A la foto hi ha el Liru i dos mankeris i a sota, el detall de l'embocadura!




Canço de Jou-Hiko amb el Mänkery

kansamusiki

Que vindria a ser música tradicional/folk en finès.


Gairebé porto dos mesets aquí i, crec que, mica a mica entenc una mica què és la música folk finesa.


D'entrada la diferència entre folk i tradicional, si més no a la traducció a l'anglès, no la fan. El que sí que fan és classificar la música en dos grans grups al que se li suma un tercer.

Kalevalamusic.
Vindria a ser allò més antic i "original". El Kalevala és una col·lecció de poemes èpics. A part d'aquesta part cantada, hi ha diferents instruments que arriben fins a principis de s.XX amb repertoris propis: Jouhiko i Kantele.
A més d'aquesta època hi ha diferents instruments de vent: flautes, flautetes, canyes a l'estil de xeremia, i dos instruments de canya simple rudimentaris: mankeri (cilíndric) i liru (cònic). (us prometo una aproximació més gran a aquests instruments.

Pelimani
L'altre tradició que tenen és la música lleugera del XIX estesa per tot Europa: mateixos gèneres però amb diferents variacions, i un gran gènere predominant: La Polska (amb S!! polSka). Els instruments canvien: el kantele evoluciona molt, i apareixen violins, acordions i clarinets!

El tercer grup vindria a ser el "Folk-Contemporani". És tot el que es fa avui dia, prenent com a models melodies i instruments dels dos grans estils i, amb noves composicions i harmonies una mica més complexes.



No em feu gaire cas, no n'estic 100% segur, una breu aproximació.

Us deixo amb un video d'aquest folk contemporani!

Värttinä

Sta Eulàlia

Hi ha una sèrie d'esdeveniments que em perdré deixaré de participar-hi per coses de la distància...

Les Decennals de Valls, Carnaval, Professons de Setmana Santa (hi han bolos!!) i la festa major d'Hivern de Barcelona.

Tots els que em coneixeu sabeu que estic molt orgullòs de ser Santsenc (fins al punt, que en un possible referèndum sobre l'independència de Sants respecte Barcelona, possiblement votaria Sí!) però, visc a Barcelona.

Barcelona desperta dins meu una sèrie de sentiments contradictoris, però, hi ha un parell d'actes que encara em posen la pell de gallina.

Avui és Sta. Eulàlia la nostra Festa Major, marginada ja que és en ple hivern i no interessa, perseguida pels borbons ja que Rafael de Casanoves va defensar la ciutat amb el seu estandard al setge de 1714 (llincència històrica ajajajaj) i recentment "desprestigiada" pel nostre estimat ajuntafems, convertint-la en la "Laia" que és més modern...

Per sort, encara hi ha una sèrie de gent que es creu la festa i fa que alguns actes siguin dignes de les millors festes majors del País. Els protocols de l'àliga de la ciutat (ballant davant de l'altar de Sta Maria del Mar) el ball de les gegantes Eulàlia davant la capella a la baixada de Sta Eulàlia...

I a més, el diumenge de la festa encetem la temporada castellera de la millor manera possible: Matinades, Trobada Gegantera i Castells.
Un d'aquells diumenges bonics de l'any.


M'enyoro una micona (molt poquet) i ahir se'm van creuar els cables i vaig fer la meva particular versió del Ball de Sta. Eulàlia. Aquí la teniu.




La foto, L'Àliga i els Minsitrers de la Ciutat

Balanç rapidet del primer mes (i un dia)

Ahir es va esdevenir que porto un mes sencer visquent fora de casa. Aprofito per fer un llistat d'aquelles coses que crec que són remarcables

- Els finesos dinen i sopen amb llet (ni vi, ni cervesa, ni cocacoles)

- No existeix un horari fix/regular d'àpats: tan poden dinar a les 11 com a les 14

- Els conductors d'autobusos no saben què és la finor

- Els iogurts són una de les coses que millor fan

- Les saunes molen... sobretot si et pots rebolcar per la neu i tornar-hi a entrar

- Hi ha estrella damm, Sant Miquel, Freixenet, Cordoniu i vi del Penedès, Montsant i Priorat a molts llocs.

- Als lavabos hi ha una mena de dutxa, no he entès perquè serveix.

- A tot arreu hi ha dues portes

- Els revisors dels trens no et demanen el bitllet. Esperen que tu els hi diguis que no en tens (i la gent ho fa!!!!)

- Conceptes com: carnisseria, xarcuteria, drogueria, peixeteria, fruiteria, pastiseria, forn de pà (gràcies!!) són pràcticament inexistents.

- La paraula TRAM significa el mateix, aquí i a barna.


El proper post serà una mica elaborat!

Manolo

Què hi he vingut a fer aquí? Relat en forma de castell

Bona pregunta no?

Però aquí què vol dir?

A Helsinki? O al món? O als dos llocs... sí, sí, millor als dos llocs, potser em serà més fàcil d'aclarir-ho.


Reflexió en forma de Castell (de 8):

El cap de pinyes tanca la pinya:

La setmana passada com ja fa dies que he anat explicant pel magnífic món 2.0 me la vaig passar a un lloc idíl·lic dels afores de Helsinki (Kallio-Kuninkala, Kunkula pels amics) amb una 20 d'estudiants del departament de folk de la Sibèlius.
Vam estar 5 dies treballant diferents aspectes de les performances totalment improvitzades i 100% lliures: música (i cant) i moviments corporals per acabar fotent unes performances de 4 hores al museu de les cultures de Helsinki.

Terços s'ho miren i dubten una micona,

El primer dia era extremadament escèptic: tres profes un dels quals un actor/ballarí d'aquells que sempre penses que mai t'hi portaràs bé i dos músics. I sense saber ven bé com, em trobo tocant en un grup totalment incoherent sense baixos ni instruments harmònics o fent moviments de tot el cos seguint el dit, la mà, el peu, el cul o simplement cantant sense lletra...

Pugen Quarts i sonen gralles,

Poc a poc, però tot es va colocant a lloc, cada cop em sento més segur, m'atreveixo a seguir els moviments o fils argumentals que es van generant espontàniament al meu...

Entren quints i dossos.

Però arriba un nou moment delicat, els profes ens manen uns deures molt especials: fer un solo de 5 minuts sobre un tema personal i improvisat... en un primer moment tot comença a quadrar: passar-me 5 minuts tocant de manera improvitzada no m'ha de costar, a males els hi puc tocar una cançoneta nostrada (que no la coneixeran) i fer-hi variacions...

Acotxador colocat, tres passes i l'enxaneta fa l'aleta

Suposo que els professors em van calar desde el primer dia, i em van fer el solo l'últim dia, per tal de que tinguès més temps de plantejar-me què fer... passen i les improvitzacions: ara mitja hora 10 persones, ara 1 hora tot el grup, ara només instrumental i veiem els primers solos, i jo fins i tot trobo justificació al meu solo i el què faré: El meu creixement amb la música: a plaça, després començant a fer-me el xulito, la obsessió per la improvisació i finalment pujat dalt d'una cadira el mateix tema del principi una quarta amunt i tot ben brillant!!!!

Surt la canalleta espantada i tot trontolla

Però quan pensava que ja tot anava bé, un dels solos em deixa esmaperdut: el tema d'un dels finesos és sobre el dolor què té envers la música, com és d'autocrític amb si mateix, fins al punt de no considerar-se músic... Començo a pair la informació i a fer una auto reflexió: com és que aquest paio que toca tan bé pensa això? qui sóc jo per considerar-me músic, amb quins sants collons puc dir que soc músic...

Quints i quarts foten de les seves i perden la forma

És més: què faig jo com a músic... només toco fent una clara funció: acompanyar a... i m'encanta, no ho deixaria per res del mon, però, aquesta "funció" és "art"? i la música és un art, no? per tant, jo hauria de ser un artista i com a tal tinc necessitat d'expressar-me. I Manu: vols dir que fent aquesta funció m'expresso?

Surten dosos i quints i quarts i terços recuperen la forma

Cada dia, els professors ens havien fet xerrades sobre la seva vida professional, cada un d'ells ens va explicar com els hi va costar de trobar el camí a seguir, l'últim dia va apareixer en Kimmo Pohjonen, un acordionista sortit del departament de folk de la Sibèlius, especialitzat en la música improvisada, fa un xerrada on jo hi assoleixo els nivells màxims d'atenció de la meva vida, i poc a poc tot es va posant a lloc... Bàsicament ens explica la seva experiència amb la improvització i sumat a les altres 4 converses tot va començar a tenir sentit. A més fotem la millor performance que mai havíem fet fins al moment i el meu solo segueix el guió ja pensat, però amb una idea de rerefons diferent...

Quarts fora i terços sobre la pinya

Com a músic crec que he de tenir dues vessants, una és la que ocupara la meva "faceta" d'artista i que hauria de poder calmar les meves inquietuds com a tal i l'altra és la que ja faig habitualment i és la de seguir sent un músic funcional. És tot un bagatge que tinc i que n'estic molt orgullòs: Un cúmul de sentiments difícilment explicables passen dins meu tocant el 3d9f de Bonet i Moixí o el ball dels Gegants de la Ciutat i de l'Àliga a St Jaume, o la Marxa del Lleó de Reus entrant al Mercadal, l'estrena a plaça del Ball de Cercolets d'Igualada o amb La Carassa amb els meus alumnes...

Castell descarregat i gran celebració

Ha arribat el moment de respondre la pregunta: a Helsinki hi he vingut a buscar noves perspectives vitals i humanes i de moment no em puc pas queixar ja que, a més de tenir a les meves mans dos instruments finesos, nous amics i jugar a futbol als dilluns, i he trobat una cosa més important, que a més lliga amb la segona part de la pregunta: i al món?

però.. el cap de colla anuncia en segona ronda castell de 9, i al tanto que en ronda de pilars es vol tirar el pd7f!

I al món? Doncs una part sí que la sé, ja us la he dita, però, l'altra?? No la sé! la improvisació? potser sí, però..., potser aquest canvi de paradigma no és tan fàcilment superable...

És graciós haver de venir fins a Helsinki per descobrir que encara no sé que vull ser. Però no patiu estaré bé, de fet, potser que mai ho trobi, i sempre estigui buscant. Com diuen els escoltes (i jo ho he estat mooolts anys)

TAN COM PUC!


Links interessants:

El video d'una part del concert:



Fotos del concert:

http://galleria.dima.fi/Dance-and-music-events/2011-01-29-Kandiakatemian-improvisaatio

Kunkula o "la casa de colònies"

La Sibelius, la meva nova escola d'adopció, té unes instalacions als afores afores de Helsinki (uns 40 Km) anomenades Kallio-Kuninkala, "Kunkula" pels amics.


Aquestes instal·lacions venen a ser la casa on Jean Sibelius, compositor nacional, es retirava per de treballar en un ambient més agradable que el del centre de la ciutat.

A dia d'avui aquesta casa ha estat habilitada com un centre de formació intensiu: amb diverses habitacions per alumnes, menjador amb excel·lent menjar i un edifici extra amb una gran sala polivalent.

El cap de setmana passat, el segon que passava a Helsinki, vaig tenir la oportunitat d'anar-hi amb alumnes del departament de pedagogia: tan alumnes finesos com alumnes estrangers, a fer-hi un intensiu de cultura finesa: vam cantar, vam tocar i vam ballar coses fineses i vam fer bastanta festa les dues nits que hi vam ser. Com diria Jean-Pol Desgrava: "Ho vam petar bastant" (val a dir que m'agrada força aquesta expressió)


De tot això en va sortir un concert/performance que el mateix diumenge vam fer al poblet on es troba la casa i que hem de repetir a Helsinki un dia d'aquests!




La conyeta però, no s'ha acabat: perquè aquesta setmana que entra me la passaré a aquest magnífic lloc: anem a fer un stage d'improvització de música folk, amb bona part dels alumnes del departament de folk de la Sibelius. És a dir immersió 100% al mon finès! La conyeta acabarà amb concerts dissabte i diumenge a Helsinki!

Doncs res, ja us aniré explicant què passa.
De moment aquesta nit fondu!


fotos: Anna Veronika Groschedl

Tervetuloa

Benvinguts a la nova entrega de la saga #grallersexteriors. Escrivint desde Pasila un barri de Helsinki, Finlàndia.

La primera entrega de les aventures serà poc sucosa puig encara no he tingut massa temps de fer mal per aquí, però preten ser una petita introducció a aquests 4 mesos d'immersió entre Finesos, Fineses i altres estudiants estrangers.

CASA
Visc en un pis d'estudiants amb dos xicots més estrangers com jo: el Lucas que és alemany i el Nicolas que és de la part francòfona de Suïssa (Gènova). Ambdos, tot i ser músics, son molt bones persones, mostra d'aquesta bonavoluntat han sigut les diferents passejades per Helsinki sota la seva "protecció" i la gran ajuda a trucades del caire "Lucas, I'm Lost! Can you tell me how to go to Ptalo??" (Lucas m'he perdut, salva'm el cul i digue'm com sortir d'aquest "berenjenal" on m'he fotut). La cuina és petita i vam amb fogons de resistència elèctrica (no flama) però buenu, tinc un forn i avui l'he estrenat amb una poma al forn (ho he publicat al twitter!!!)


Està situada a un barri no molt agraciat de Helsinki, Pasila, que té una similitud amb el barri de Sants (la bellesa del mateix no ho és!!!!!). A Helsinki hi ha dues grans estacions una és la de Helsinki centre (evidentment) i l'altra, per on passen TOTS els trens que surten de Helsinki és la meva: Passila, a més estem molt ben comunicats amb la Línia 7 (A i B segons la direcció) de tram i diferents autobusos.


ESCOLA
Suposo que tots ja deveu saber que estic "estudiant" a la Sibelus Akademy, concretament al departament de Folk-Music.
Aquesta escola té TRES edificis dins de Helsinki la Rtalo (clàssics) la Ttallo (oficines i classics) i on estic jo el Ptalo (folkis, jazzerus i pedagogs). A més tenen unes instalacions als afores de Helsinki on s'hi fan intensius de formació: jo estic apuntat a un aquest cap de setmana i a un altre en dues setmanes d'improvització!!!!!

Les assignatures a dia d'avui encara no les tinc 100% clares: de moment he fet dos classes de conjunt ( 3 hores amb una pausa al mig d'una hora per dinar) molt interessants i en principi faré classe de música finesa, arranjaments i composició (començo demà), dansa folki finesa, expressió corporal i cant. A més tots aquests tallers que es fan a "Kuninkala" i diferents "workshops" amb profes convidats, aquest dilluns amb un rus.

El departament de folk és una espècie de mon apart, una ala sencera de l'edifici decorada, amb una mena de sala d'estar amb sofàs... ja faré fotos perquè us en feu a l'ideia. A més cada aula es tanca amb unes claus que només tenim els estudiants de folk, es poden reservar per intelné i amb un harmonium a dins (una mena d'orgue en petit que l'has de ventar per mitjar dels peus)... ja aniré desenvolupament més la informació!! que tot és molt recent! massa i tot!!!


Au doncs, aquest primer tastet l'ilustro amb una foto de dins del meu pis i amb una altra de les vistes de la finstra!

Aquest cap de setmana primera excursioneta de l'orgasmus!
Moi moi!