Sta Eulàlia

Hi ha una sèrie d'esdeveniments que em perdré deixaré de participar-hi per coses de la distància...

Les Decennals de Valls, Carnaval, Professons de Setmana Santa (hi han bolos!!) i la festa major d'Hivern de Barcelona.

Tots els que em coneixeu sabeu que estic molt orgullòs de ser Santsenc (fins al punt, que en un possible referèndum sobre l'independència de Sants respecte Barcelona, possiblement votaria Sí!) però, visc a Barcelona.

Barcelona desperta dins meu una sèrie de sentiments contradictoris, però, hi ha un parell d'actes que encara em posen la pell de gallina.

Avui és Sta. Eulàlia la nostra Festa Major, marginada ja que és en ple hivern i no interessa, perseguida pels borbons ja que Rafael de Casanoves va defensar la ciutat amb el seu estandard al setge de 1714 (llincència històrica ajajajaj) i recentment "desprestigiada" pel nostre estimat ajuntafems, convertint-la en la "Laia" que és més modern...

Per sort, encara hi ha una sèrie de gent que es creu la festa i fa que alguns actes siguin dignes de les millors festes majors del País. Els protocols de l'àliga de la ciutat (ballant davant de l'altar de Sta Maria del Mar) el ball de les gegantes Eulàlia davant la capella a la baixada de Sta Eulàlia...

I a més, el diumenge de la festa encetem la temporada castellera de la millor manera possible: Matinades, Trobada Gegantera i Castells.
Un d'aquells diumenges bonics de l'any.


M'enyoro una micona (molt poquet) i ahir se'm van creuar els cables i vaig fer la meva particular versió del Ball de Sta. Eulàlia. Aquí la teniu.




La foto, L'Àliga i els Minsitrers de la Ciutat