dissabte, 11 de setembre del 2010
Vieux Montreal - Casal Català del Québec - Mont Royal
Primer dia sencer a Montreal.
El títol del post ja resumeix allò que hem fet, i deixat de fer!
Vieux Montreal.
Ens hem despertat tard i amb poc temps per fer grans coses, així doncs, hem decidit fer la primera patejada del dia: de l'alberg hem fet una excursioneta pel "centre històric" de Montreal.
Centre històric perquè de històric té el que en diríem en té poquet: 200 anyets, i vindria a ser una cosa més turística que res. Tot i això, molt bonico, molta vidilla, molta gent. Molt xulo també el canvi dràstic de grans gratacels, a la zona cèntrica de casetes més baixetes.
Una mica, pq us feu a la idea, de l'alberg al centre s'ha de travessar la zona de negocis.
Hem hagut de tornar de pressa i corrents, perquè a les dos ens tancaven la cuina!
Casal Català de Québec.
Avui 11 Setembre, diada de Catalunya, el Casal Català del Québec ha organitzat un acte, amb l'actuació dels Castellers de Montreal i un passi d'una pel·lícula.
Dies enrera vam trobar la informació d'aquest acte i hem decidit anar a donar suport, i a conèixer algun catalanet que visqués per aquí, i ens poguès orientar sobre que fer aquest dia i mig que ens queda al casal!
Així doncs, hem desvirgat el Pelut al mon casteller estrenat-lo de primer vent a un pilar de tres, i jo he tocat la gralla amb els castellers!
Hem acabat la jornada parlant amb una familia (amb els pares de la família) que ens han recomanat un barri per anar a visitar. "le plato"
Tornant, hem tingut una gran idea.
Mont Royal
Montreal és una ciutat que al mig hi té una muntanya, que vindria a tenir les dimensions de Montjuïc (o una mica més baixeta) i la vegetació de l'obagada de Vallvidrera.
L'acte del Casal Català del Québec s'ha fet, a l'altra banda de la muntanya, i el pelut i jo per tornar enlloc d'agafar el metro hem decidit que pujariem al monte per veure la vista. Ara ve, no hem tingut en compte que a dos quarts de vuit del vespre, ja és fosc. Total que després de preguntar a 4 o 5 Montrealencs, hem arribat a dalt de tot del cim... però ja era fosc! i hem pogut admirar la ciutat de nit. Espatuflant. Impressionant, tantes llums, tants gratacels... jo m'he acollonat una mica i tot!
Hem baixat per l'altra banda, i després de tresquarts d'hora ben bons de caminar hem arribat a l'alberg!
Demà últim post in situ! Dilluns cap aquí!
Fins aviat!
Visca Catalunya Lliure!!
(Visc a Catalunya)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ens hauries d'acostumar a les teves cròniques!.
ResponEliminaPer tant, et proposo anar fent cròniques dels teus bolos i anar-les penjant al forat per bufar.com
i bé, t'esperem! (us esperem) i que tot us vagi bé!
juli
Manu!
ResponEliminaBoníssims els teus posts des d'Amèrica! :) Si vols veure com els Borinots vam celebrar la Diada, pots anar al meu nou post al bloc: www.belmiro.cat .
Una abraçada, Raul.